Que els bascos sempre han estat molt hàbils en les negociacions amb els poders espanyols, és cosa sabuda. I dir que els catalans, a vegades, hem pecat de prudència i de no saber com manegar els ministeris, no és que sigui descobrir la pólvora. No obstant això, el més greu és que, després de dècades en què es repeteix aquest patró, se segueix ensopegant amb la mateixa pedra. Perquè és exactament el que ha passat amb la negociació dels pressupostos generals de l'Estat. "Mentre el PNB negocia, CiU es dedica a fer rodes de premsa". s la frase amb què un assessor del PSOE definia, aquesta setmana, les converses dels grups parlamentaris del Congrés en clau pressupostària.
I és que aquesta setmana hem confirmat el que tothom donava per fet: que el PSOE pactaria els pressupostos amb el PNB i el BNG. Els bascos han amenaçat fins l'últim moment però, arribats a divendres, han optat per no presentar esmena a la totalitat del projecte de Llei. Per què? Se sabrà durant les properes hores o dies. Pel que comenten diversos actors d'aquesta negociació, el pacte té tres potes: traspàs d'una part de les polítiques de treball, traspàs d'una part d'innovació -ministeri en el qual hi ha Cristina Garmendia al capdavant, basca, de família nacionalista i molt criticada a la seva terra- i ubicació d'un centre d'estudis atòmics a Euskadi.
El següent interrogant és: per què no ha estat CiU la que pactés no només els pressupostos sinó una aliança a un termini més llarg per donar estabilitat al PSOE? Resumint-ho molt, per dos motius. El primer és que la federació no ha tingut en compte fins molt tard una dada que s'ha sabut durant els darrers dies, i és que la negociació del finançament no es pot vincular a la pressupostària perquè va molt més enllà en el temps. La reforma del sistema depèn de com es modifiqui la LOFCA i, posats a incomplir, al vicepresident econòmic, Pedro Solbes, ja no li ve d'un dia. A més a més, en contra del que van dir alguns polítics catalans -tant de CiU com del PSC- després de negociar l'Estatut, el marc català no passa per sobre la Llei de finançament de les comunitats i, per acabar-ho d'adobar, dóna temps fins el 2011 per implantar progressivament el nou sistema. El segon motiu pel qual CiU s'ha quedat fora de joc en la negociació dels PGE està relacionat amb el primer, i és que el seu president, Artur Mas, ho ha vinculat al finançament i ha deixat al portaveu al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, sense cartes per jugar. Si no hi ha finançament, no hi ha pressupostos, es pregonava des del carrer Còrsega. Una de dues: o Mas no sabia amb quins elements jugava o està molt pressionat a Catalunya i ha d'optar pel tot o res, per la posició de força. Però, sigui com sigui, el cas és que el pastís se l'han menjat uns altres.
