Aquesta setmana ha arribat, tot i que molt tèbiament, el debat sobre si el PSC ha de tenir grup propi al Congrés dels Diputats. s una qüestió recurrent, que, de forma periòdica, va apareixent en el temps. L'última reaparició l'hem tinguda arran de les declaracions del conseller d'Educació, Ernest Maragall. I s'ha de dir que les maragallades ja no tenen l'efecte d'èpoques passades, perquè a Madrid poques fulles s'han mogut.
El portaveu del PSOE a la cambra, José Antonio Alonso, ho va sentenciar en pocs segons: "El debat s'ha resolt bé, s'ha tranquil·litzat. Aquí, al Congrés, les coses estan bé. I si estan bé, per què complicar-les?". Alonso és més clar que l'aigua: el PSOE i el PSC estan a gust amb l'statu quo. I per més que el denominat sector catalanista del carrer Nicaragua agiti periòdicament el debat sobre el grup propi al Congrés, o tot forma part d'una estratègia de rentat de cara o la seva influència és ben minsa.
Ara bé, qui tampoc no es mostra especialment entusiasta amb la qüestió són els socis de govern. Sobre la possibilitat que el PSC busqui la seva autonomia a la cambra, ni Joan Ridao ni Joan Herrera es mostren excessivament excitats. Pot ser que, a aquestes alçades, ells mateixos vegin que la cosa no prosperarà i que no cal donar-hi més voltes. O també és possible que, per no donar més maldecaps a un tripartit agònic, esquivin la qüestió. Sigui com sigui, sobre el debat iniciat per Maragall, Ridao va assegurar aquesta setmana que és "desitjable" veure un grup del PSC al Congrés i això seria "interessant pel catalanisme".
De totes maneres, el portaveu republicà va afegir que "no és oportú" iniciar aquests debats en "moments de crisi". Des d'ICV, Herrera encara ho va matar més ràpid: "El que han de fer al PSC és decidir-ho ells". Pel que fa a CiU, els seus dirigents estan més preocupats en buscar una equidistància que els permeti acostar-se a PSOE o PP després de les eleccions catalanes que de res més. I aquí està la clau de la debilitat catalana al parlament espanyol: el dia que deixi d'influir la conjuntura del moment i les forces catalanes tinguin un full de ruta conjunt al Congrés, s'aconseguiran moltes coses. Però, igual que el grup propi del PSC, això no ho veurem mai.
