"Al Congrés dels Diputats, hem passat del temps en què CiU exercia el reclam català en solitari, a una nova època en què molts més partits ho practiquen però cadascú va a la seva". Seria natural sentir aquesta frase en boca d'un dels diputats de Convergència i Unió a la capital d'Espanya. El que sorprèn és que aquestes mateixes paraules les va pronunciar el representant d'una de les formacions que integren el Tripartit pels passadissos del parlament estatal. I l'interrogant que ve a la ment, després de sentir-les, és: hi hem guanyat o hi hem perdut? El fet que ERC i ICV hagin apujat el llistó reivindicatiu és bo, indubtablement. Però això compensa el fet de no tenir una única veu, més potent, al Congrés dels Diputats?
La frase en qüestió va sortir de la boca d'un diputat que ja fa anys que és a Madrid. I venia a tomb del debat sobre l'ús del català al Congrés. Un debat que va posar en dansa el diputat d'ERC, Joan Tardà, al cap de pocs mesos que el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, comencés a exercir, l'any 2004.
Es tracta d'un afer que, a petita escala, reprodueix el que va passar amb la reforma de l'Estatut. Tots els partits catalans, fins i tot els diputats del PP -tot i que intentaven no obrir massa la boca- estaven d'acord en ampliar l'autogovern del Principat i millorar aspectes flagrants, com ara el finançament. Què va passar? Doncs que, tot i tenir la reivindicació molt clara, cadascú va jugar a la seva. Sovint, els partits catalans van operar més en clau de com conservar el poder de la Generalitat -PSC, ERC, ICV- o de com recuperar-lo, en referència a CiU. En l'ús del català, tres quarts del mateix.
Les paraules del membre del tripartit lamentant el canvi d'escenari que ha suposat el declivi de la federació i l'ascens del nou govern fan pensar. Segurament, tornar a la situació del principi, la d'una CiU omnipresent, no és la solució. Només cal recordar què va passar amb el PHN o amb la llei de partits, que va impulsar-se en època de José María Aznar gràcies al suport de la federació. Però la conjuntura actual, tal com admeten els seus protagonistes, no fa més que debilitar les reivindicacions catalanes. Reflexió. Si us plau, reflexió.
