Aquesta setmana, al Congrés dels Diputats, s'ha viscut un episodi que mostra fins a quin punt al PSOE i al PP els importa el prestigi de les institucions espanyoles o no. El portaveu d'ERC a la cambra baixa, Joan Ridao, va presentar una proposició no de llei a la comissió constitucional per reformar la llei del Tribunal Constitucional. L'objectiu era acabar amb la paràl·lisi que viu el tribunal fruit dels treballs sobre l'Estatut i donar resposta a aquell principi segons el qual els marcs estatutaris formen part del bloc constitucional.Però socialistes i populars la van tombar. Tal com va assenyalar Ridao, a cap dels dos els interessa desbloquejar la sentència si no poden fer anar l'aigua cap al seu molí. Independentment del prestigi del tribunal.

La proposició dels republicans demanava que els jutges als quals ja els ha expirat el mandat es renovin. N'hi ha quatre, els nomenats pel Senat, que ja porten gaire bé dos anys exercint de més. García-Calvo, triat pel Congrés, fa mesos que va morir i encara no ha estat substituït. També sol·licitava que els Estatuts sotmesos a referèndum, com és el cas del català, no poguessin ser recorreguts al TC.

Des de CiU, Jordi Jané va donar suport a la proposta i va fer una advertència que defineix perfectament la situació: "No donar suport a la proposició vol dir estar conforme amb la situació que viu el tribunal". El cert és que els populars estan interessats en una sentència que retalli parts del text i els socialistes en un veredicte el més interpretatiu possible. El PP, a més, es resisteix a renovar el tribunal perquè la composició actual l'afavoreix. I així van passant mesos i mesos. El desprestigi del TC és reconegut arreu però els dos grans partits espanyols no volen moure fitxa. s d'aquelles situacions que passen desapercebudes pel públic en general, però que erosionen, dia a dia, la credibilitat d'un Estat i les seves institucions.