El pagafantes és aquell xicot, bona persona, que no acaba de tenir sort amb les noies. Li fan confidències a l'orella com a un amic però no el veuen mai com un amant. Al PSC ja fa temps que li passa tres quarts del mateix. Els socialistes catalans paguen el beure i a l'hora del ball es queden sols a la barra.
La constatació més papable, l'abstenció a la investidura d'Artur Mas.
Dirigents destacats del PSC encara no entenen perquè Montilla, Nadal i Iceta han pres aquesta decisió i han deixat perplexos als incondicionals que encara els van votar el 28-N. ¿Entén un elector de L'Hospitalet que el seu vot faciliti la investidura d'un polític a qui, fins fa quatre dies, acusaven de ser independentista i de dretes? Difícil. La resposta cal buscar-la -ai las- un cop més a Madrid i a les "recomanacions" de Ferraz cap a Nicaragua. Mentre el PSC pagava la factura a la barra, el PSOE ja treia a ballar a Convergència i Unió. L'entorn més proper a Zapatero està més que satisfet amb l'actitud de submissió dels socialistes catalans. "s la millor decisió del PSC en anys" assegurava, eufòric, un alt dirigent del partit. I és que -com ha admès el vicepresident Pérez Rubalcaba- ara la relació amb CiU a Madrid serà més plàcida i intensa. Zapatero pot confiar en un final de mandat una mica més confortable, buscant el consens amb Duran i Lleida en les reformes que aviat arribaran a la cambra baixa.
I mentrestant, a les files socialistes madrilenyes, ningú pensa en els seus "collegues" de Catalunya. La sensació que es respira a Ferraz és que la venjança és un plat que serveix fred: el PSC va fer dos tripartits sense el seu vit-i-plau i ara, al final, sucumbeixen al seu full de ruta, tornen a l'esquema dels anys 80 i 90, i se sacrifiquen per provar de salvar un president espanyol que, somrient, presenta un recurs d'inconstitucionalitat contra la inofensiva llei de consultes populars de Catalunya. s la generositat obligada de Nadal. D'en Quim Nadal, evidentment.
