Ja fa mesos i anys que en tenim proves evidents, però la negociació pressupostària que hi ha hagut durant aquesta última setmana al Congrés dels Diputats ha servit per comprovar definitivament que Galeuscat és una gran mentida. Bé, és una mentida si fem cas del que ven CiU a Catalunya. s a dir, que la unió de formacions nacionalistes pot arribar a ser un instrument parlamentari potent a Madrid. Això, a la capital d'Espanya, no s'ho creu ni l'apuntador.
Per ser el màxim de precisos, podríem dir que Galeuscat és una mentida a mitges. La coalició o punt de trobada entre CiU, PNB i BNG pot ser útil si s'entén com un simple fòrum. O el que és el mateix, com un mecanisme per posar idees en comú i per posar en marxa iniciatives en els diferents territoris. Però mai no pot convertir-se en un grup parlamentari. I això és el que ha venut, moltes vegades, Convergència i Unió a Catalunya. També ho ha fet el PNB a Euskadi quan li ha interessat -en comptades ocasions- perquè ambdós partits saben que, als seus respectius països, presentar-se com a interlocutor amb formacions que cauen més o menys simpàtiques serveix per guanyar mercat intern.
Anant al que ha passat durant els últims dies al Congrés, veiem que els nacionalistes bascos i gallecs no han tingut cap problema per ajudar el PSOE a salvar els pressupostos generals de l'Estat de les esmenes a la totalitat que, entre altres, presentaven CiU i ERC. Els dirigents del PNB i el BNG defensen la seva opció agafant-se a una evidència: si des de Catalunya no hi ha unitat, si els 25 diputats del PSC -que podrien condicionar de veritat les votacions al Congrés- donen suport al PSOE, per què han de ser ells els que, anant en contra del seu propi interès, donin aire a la federació i als republicans?
A més, hi ha un altre argument que esgrimeixen els nacionalistes bascos. Fora de micròfon, els membres del PNB recorden el paper que va tenir CiU durant el segon govern de José María Aznar. Va ser llavors quan es va impulsar la Llei de partits i es va iniciar una creuada per posar dins el mateix sac ETA, Batasuna i el PNB. Convergència i Unió va votar a favor de la Llei, i va emparar el discurs criminalitzador del PP. Amb tota aquesta història darrere, algú pot pensar que Galeuscat acabarà sent un instrument semblant al d'un grup parlamentari?
