Aviat haurem de canviar aquella dita segons la qual l'home és l'únic animal que s'entrebanca amb la mateixa pedra dues vegades. Al final, haurem de dir que els catalans són els únics animals que cometen aquest error. Perquè aquesta setmana, al Congrés dels Diputats, ha tornat a passar el de sempre.
Quan tots els partits del Principat amb grup parlamentari -és a dir, tots menys el PSC- li estaven posant les coses difícils al PSOE per aprovar el primer tràmit dels Pressupostos Generals de l'Estat, Convergència i Unió ha tornat a salvar els de José Luis Rodríguez Zapatero. Ha estat a canvi d'anul·lar una reforma fiscal pactada amb ICV-IU. Una reforma que pretenia apujar impostos i contra la qual es pot estar lícitament en desacord. Però, tal com estan les coses, CiU demostra tenir molt poc sentit d'Estat -català, evidentment- i trenca el que començava a ser unitat d'acció a Madrid.
ERC havia anunciat, des d'un bon principi, que pensava votar en contra del sostre de despesa proposat pel govern espanyol. Iniciativa, per la seva banda, dubtava. Al seu portaveu, Joan Herrera, li havien acceptat una reforma fiscal ambiciosa pels seus plantejaments. Amb l'al·licient, a més, que Herrera ha fet bandera de la política fiscal. Herrera va comprometre's a abstenir-se en el sostre de despesa i si no va acceptar de votar-hi a favor, una circumstància que hauria impossibilitat al PSOE trencar l'acord, va ser perquè els incompliments amb la reforma del finançament li impedien. En altres paraules, que els ecosocialistes van renunciar a un regal de Nadal en tota regla.
Els representants de CiU van abstenir-se en el tràmit a canvi d'anul·lar el pacte fiscal. s el mateix que hauria fet ICV, d'acord. Però no es pot comparar el rèdit que hauria tret Iniciativa amb el que, finalment, va treure la federació. A més, els 10 diputats de Convergència i Unió eren decisius. I a tot això s'hi ha d'afegir que els d'Artur Mas i Josep Antoni Duran i Lleida compten amb una responsabilitat: la de ser els únics, de moment, que es poden convertir en el partit majoritari que defensa els interessos del Principat sense la vinculació espanyola que té -i suposem que sempre tindrà- el PSC.
Per si no n'hi hagués prou, mentre es feien totes aquestes maniobres a Madrid, Mas anunciava a Catalunya que s'encarregaria personalment de renegociar el finançament, tal com explica Ferran Casas a la seva crònica de dijous, endurint la seva posició pocs dies abans que arribi el suposat acord entre govern espanyol i comunitats. En definitiva, molta incoherència.
