La presidenta del Tribunal Constitucional té des de fa molt temps la clau per emetre una sentència sobre l'Estatut. La té pel seu vot de qualitat, capaç de desempatar quan les deliberacions s'escollen en dos blocs oposats. Casas s'ha negat, fins ara, a exercir aquesta responsabilitat i continua fent-ho. No obstant això, el seu paper continua sent essencial, i el seu lideratge és el que pot tallar el bacallà. En altres paraules, que si la presidenta del TC s'omple de valor i es posa ferma davant de certs magistrats, podrem veure la sentència aquest proper mes de gener. Si, pel contrari, continua actuant com fins ara, encara ens haurem d'esperar força temps fins a veure el desenllaç de tot plegat.
Els punts que enfronten els magistrats més progressistes amb els més conservadors són els mateixos des de fa molt temps: nació, símbols nacionals, drets històrics, poder judicial, llengua en els seus diversos apartats... Això no ha canviat. El que es va modificant progressivament és la posició de magistrats que estan a mig camí dels uns i dels altres, com ara Manuel Aragón. De totes maneres, el que des de fa mesos encalla la sentència és la incapacitat de la ponent, Elisa Pérez Vera, per fer una proposta que pugui satisfer mínimament els uns i els altres i el lideratge de la presidenta, María Emilia Casas, que no vol quedar com la magistrada que va cedir a la voluntat del PSOE de Zapatero.
Els possibles avenços dins del Constitucional no els podrem comprovar fins a mitjans de gener. s llavors quan es podria convocar un ple i veure si els treballs fets fins ara permeten aprovar la ponència. De moment, però, no hi ha ni data per reunir-se i parlar. Així que tant els magistrats com els polítics que estan pendents d'elaborar les seves estratègies electorals en funció de la sentència poden menjar-se el raïm i rebre els regals dels reis a casa tan tranquils.
