Zapatero en va sortir escaldat de l'ultima treva d'ETA, i ara va amb peus de plom. Però el seu entorn té clar que alguna cosa s'està movent a Euskadi i que, com a mínim, l'esquerra abertzale està fent passos per desmarcar-se de la violència. Malgrat tot, la resposta madrilenya és inequívoca: més mà dura, aznarisme pel broc gros.
Primer exemple. PSOE i PP han pactat una reforma de la llei de partits que de tan matussera planteja seriosos dubtes sobre la seva constitucionalitat. Tant és així que la resta de partits s'han negat a pujar al carro. Entres d'altres coses, planteja la possibilitat de retirar l'acta de regidor un cop començada la legislatura a aquells càrrecs electes de formacions que siguin il·legalitzades. L'única manera de conservar-la serà fent una condemna explícita de la violència. Encara més. La reforma preveu mecanismes per actuar en contra de llistes de partits democràtics -Eusko Alkartasuna- si acullen membres vinculats a l'ex-Batasuna.
Segon exemple. Oposició ferotge (PP) i rebuig claríssim (PSOE) a les reunions que alguns partits catalans han tingut amb Pernando Barrena i altres líders independentistes per explicar-los el seu full de ruta. El pecat d'ERC i d'ICV ha estat tan greu com escoltar educadament les seves explicacions.
Tercer exemple. Aznar ho ha dit ben clar aquesta setmana: legalitzar a Batasuna significa la derrota. Per tant, aquesta és la línia roja que a partir d'ara els populars marcaran al govern espanyol. Encara que l'esquerra abertzale condemni amb fermesa la violència, els serà insuficient: o ETA es dissol o no hi ha res a fer. El PP ha optat per elevar el llistó, conscient que el final d'ETA és l'únic argument que li pot quedar a Zapatero per salvar els mobles.
Preparem-nos, doncs, per un progressiu enduriment de l'oposició, un retorn a les tesis de Mayor Oreja passades pel saló de cosmètica. I és que no es pot perdre de vista que l'únic aznarista que queda a la direcció actual popular es diu Mariano Rajoy. I això marca caràcter.
