L’estiu polític ha acabat a Madrid amb una notícia rellevant però de les que no corprèn ningú. L’eurodiputada del PSOE Rosa Díez ha anunciat que deixa la seva militància al socialisme espanyol i que té total predisposició a encapçalar la llista a les properes eleccions generals del nou partit espanyolista i progressista que, a imatge de Ciutadans, impulsen noms com Fernando Savater o entitats com els radicals de Basta Ya.
Díez, que va ser consellera al govern de coalició PNB-PSE als 90 i després va fer un estrepitós ridícul en optar el 2000 a la secretaria general del PSOE davant Zapatero, José Bono i Matilde Fernández, s'ha anat desmarcant de la línia oficial dels socialistes progressivament. Els darrers anys són plens de declaracions seves cada cop més estridents i dures criticant la tebior amb ETA i el nacionalisme basc. És una política buida de contingut (en alguns temes europeus ha demostrat llacunes descomunals) però que té un cert magnetisme per la seva imatge de radical modernor i ‘bon rotllo'. Savater ja s'ha afanyat a qualificar-la de bon fitxatge i a Ciutadans, immersos en una crisi interna, hi veuen un flotador cara a les espanyoles.
Però, qui tem a Díez? És evident que la seva maniobra preocupa molt més a Ferraz que a Génova. Els socialistes no donen cap mena de futur a la nova formació política que es presentarà en uns dies a Madrid però saben que, a nivell estatal, pot obtenir 200.000 ó 300.000 vots provinents majoritàriament del PSOE, per molt que Zapatero busqui retenir vot jacobí amb idees com la de recuperar el nom ‘España' o ‘nacional' perquè acompanyi tot el que toca el seu executiu.
Al PP estan encantats amb el partit de Díez, perquè, ajudat pels potents amplificadors mediàtics de la dreta espanyola (El Mundo, l'Abc i la Cope ja han començat), la fins ara eurodiputada -que va ser també derrotada per Nicolás Redondo Terreros en l'intent de liderar el PSE-EE- centrarà el seu discurs en denunciar la renúncia nacional (espanyola) del PSOE davant la voracitat dels nacionalistes i, a més, ho farà des d'una visió esquerrana i amb la credibilitat que, cara a l'electorat socialista, li poden donar els seus anys de militància.
Al PP estan tranquils perquè consideren que Díez i companyia no els prendran ni un vot. Ells, en aquesta legislatura, no han decepcionat en cap cas al seu electorat més espanyolista gràcies a campanyes com la de l'Estatut, les crítiques al procés de pau o la imatge d'Acebes i Aguirre. El to pretesament progressista del nou partit evitarà que es perdi algun vot despistat. Res a veure amb el fenomen de Ciutadans que, a Catalunya, va fer per igual forat entre socialistes i populars. El PP apunta que si això va passar al Principat, va ser perquè, amb Josep Piqué al capdavant, els populars catalans no van saber satisfer el seu electorat més espanyolista, que va deixar de banda l'eix esquerra-dreta i va votar en clau identitària. Una cosa que no passarà ara ni a Espanya ni a Catalunya.
Zapatero, doncs, pateix perquè qui no li va fer ni ombra per aconseguir la secretaria general del PSOE li pot impedir ara seguir quatre anys més a la Moncloa.
