Aquest diumenge molts catalans diran orgullosos quin volen que sigui l'horitzó del país. A Madrid ni s'han dignat a ofendre's. No saben o no contesten. Fan veure que és una consulta de costellada. El PSOE i el PP deuen pensar que prou problemes tenen a casa com per fixar-se ara en Catalunya.
Madrid ·
Com sempre, l'Espanya unitària només és capaç de mirar-se el melic perquè pensa que qualsevol decisió important neix del centre; pel poder espanyol, és impensable que des de la seva perifèria mental algú pugui determinar lliurement el seu camí sense demanar permís a qui s'ha autodenominat quilòmetre zero. Sumat a aquesta incapacitat genètica de molts sectors per concebre la pluralitat de l'Estat com un fet real i dinàmic, ara s'hi suma la situació interna dels dos grans partits espanyols que, per motius ben diferents, han optat per donar un perfil pla, gairebé inexistent, al 10-A.
Els socialistes han viscut una setmana de convulsions després que, dissabte passat, Zapatero anunciés que no repetiria com a candidat a les eleccions del 2012. Encara que ho neguin tenen el cap exclusivament a Ferraz, a la lluita successòria que s'acosta galopant. La decisió del president espanyol i el futur del partit tindrà una incidència determinant en la Catalunya autonòmica.
Si el PSOE posa el seu lideratge en mans de Carme Chacón això suposa la laminació total del PSC, sotmès ja definitivament al socialisme espanyol, a no sé que sigui la gota que faci vessar el got i provoqui el naixement d'un nou partit socialdemòcrata català. Si guanya Rubalcaba, és el retorn al pactisme, al peix al cove, al model d'entesa amb CiU dels anys noranta que alguns dirigents nacionalistes, en privat, admeten com el millor dels escenaris. L'adéu de ZP, en definitiva, és la certificació del fracàs d'una determinada idea d'Espanya plural.
El PP, mentrestant, pendent només de les eleccions, s'ha posat la pell de xai per tapar el pelatge del llop. Si fins i tot Rajoy es passeja pel Parlament satisfet, acompanyat de la mesa en ple, i es posa al costat d'Artur Mas! En aquesta cortina de fum, el 10-A no encaixa i cal passar-hi de puntetes. Els populars prioritzen el full de ruta econòmic liberal per entendre's amb el president de la Generalitat. Somien en un pacte del Majestic del segle XXI i faran tots els esforços per entendre's. La carta a la que s'agafa el PP per mantenir els ponts oberts és l'equidistància de Duran i Lleida, sempre més predisposat a teixir consensos a Espanya que a alimentar el sobiranisme a casa.
Dilluns, però, uns i altres hauran de parlar. I mullar-se. Que això és seriós. Res de costellada inofensiva. Ho entendrà Madrid?
