Chacón, Rubalcaba i Zapatero

Madrid · Els lectors d'Astèrix poden exclamar, sense por, que estan bojos aquests romans: sense que ningú des del sobiranisme els ho demanés, han deixat clar que Catalunya està al marge d'Espanya. El PSOE assegura que ha acatat de forma resignada la proposta del socialisme català per mantenir-se completament al marge de la batalla municipal a Catalunya. Des de Ferraz diuen que la iniciativa ha partit del carrer Nicaragua de Barcelona i que ells no poden fer altra cosa que acceptar-la; a can PSC neguen que hagin vetat ningú però creuen que, si volen salvar els mobles, necessiten acotar el debat als problemes més immediats del ciutadà i no deixar-se esquitxar per unes sigles en hores baixes.

De qui és el responsabilitat última? Molt probablement compartida. Pel PSOE la prioritat és tapar les fugues d'aigua a llocs emblemàtics com Castella-la Manxa o Sevilla, que pengen d'un fil, i ja els va bé desentendre's d'una eventual patacada a Barcelona i el cinturó roig (cada cop més blau). A més, ja fa temps que han abandonat el partit de José Montilla a la seva sort i actuen com si Barcelona no fos la ciutat més important de l'Estat governada per les esquerres. El zapaterisme, en fase terminal, està ressentit amb el seu partit germà (sic) pel desgast que els va causar amb l'Estatut (doble sic). De fet, el 28-N el socialisme espanyol va ser molt poc solidari amb la derrota del tripartit.

El PSC, desconcertat i amb un imprevisible congrés a l'horitzó, prova de marcar distàncies amb uns companys de viatge que, segons l'última enquesta del CIS, poden acabar governant només a l'Aragó i Extremadura. I gràcies! Uns i altres han desat la filosofia i han abraçat el pragmatisme més aspre.

Més enllà dels resultats del 22-M, aquesta campanya haurà servit per deixar clara la idea d'Espanya que tenen els qui ja només són federalistes de costellada: han assumit que Catalunya és un ens independent. Benvinguts, doncs!