Madrid · Els partits d'Artur Mas i de Josep Antoni Duran i Lleida segueixen tenint sobre la taula un problema molt seriós, la relació amb Espanya, que durant les últimes setmanes s'ha convertit en urgent. El cercle es va estrenyent i no pas perquè la pressió de les seves bases sobiranistes –cada dia més neguitoses– hagi augmentat, sinó per la inflexibilitat, la fatxenderia i el menyspreu de l'executiu espanyol.

Aquesta setmana, al Congrés, diputats de partits de l'esquerra catalana s'apropaven a conversar amb representants de CiU, encuriosits per si l'actitud d'extrema duresa del PP era una simple estratègia, una posada en escena o realment mala fe per part de Moncloa. "Esteu atrapats entre l'espasa i la paret", els deien. I CiU no ho reconeix en públic però ho sap millor que ningú. Els convergents, amb la mosca al nas, estan convençuts que el responsable d'aquest cul-de-sac és el ministre d'Hisenda, l'andalús Cristóbal Montoro.
CDC ha d'enfortir el camí cap a l'Estat propi que prou bé marquen Rull i Puig
El responsable dels comptes espanyols lidera l'ala més espanyolista de l'executiu i s'està caracteritzant per fer servir un estil esquitxat de prepotència, sarcasme i altivesa. A molts a Madrid els recorda l'aznarisme engominat de l'any 2000, quan els Pactes del Majestic ja eren història i el creixement desorbitat a cavall de la construcció va fer perdre el nord al PP.

Un estil que també impregna el seu número 2 al ministeri, l'aguirrista Antonio Beteta, disposat ara a acabar de collar els nacionalistes catalans amb el seu pla per reforçar les diputacions. És a dir, mentre Rajoy i Montoro recentralitzen cap a dalt (l'Estat espanyol) ell harmonitza cap baix (ajuntaments i diputacions, enterrant les vegueries). La crisi n'és el pretext perfecte.

Aquesta és la xarxa que els populars han llençat sobre CiU, fins i tot desbordant la senyora Sánchez Camacho que dies enrere presumia d'ordenar al portaveu del PP a la comissió de pressupostos, el català Antonio Gallego, quines esmenes havia d'acceptar. Montoro li va recordar que qui mana és ell i no estava disposat a passar-ne ni una.

Davant d'aquesta situació, el president Mas haurà de liderar la resposta institucional però –sobretot– CDC ha d'enfortir el camí cap a l'Estat propi que prou bé marquen dirigents com Josep Rull i Felip Puig. Als convergents els tocarà empènyer, i molt, els seus socis d'UDC que porten la veu cantant a Madrid. Perquè la resta de vies, les que encara promouen l'encaix espanyol, s'estavellaran contra el mur madrileny, com s'ha tornat a veure aquesta setmana a la comissió de pressupostos.