Dilluns Artur Mas va ser a Madrid i els grans empresaris espanyols van quedar encantats amb ell. És cert que va plantejar amb fermesa el pacte final, però tots saben que va per llarg. Estant tranquils perquè l'hereu de Pujol no parla d'independència. Encara.
Madrid ·
El president de la Generalitat va presentar-se en públic a la capital de l'Estat sense la companyia d'en Duran i Lleida per demostrar que el líder d'Unió no és imprescindible per transitar de Barcelona a Madrid; per deixar clar que el cap del govern té discurs propi. Ho va demostrar a l'hora de referir-se a l'escanyament fiscal de Catalunya i a la necessitat urgent d'un nou acord bilateral que deixi respirar el país, sense mossegar-se la llengua. El seu soci de govern veu l'oferta de pacte fiscal amb més reticències. Duran encara vol ser un Pujol 2.0, testimoni que els vells roquistes no moren mai: ell defensa -perquè hi creu-, que l'encaix polític de Catalunya a Espanya és necessari i possible, només cal una miqueta de bona voluntat d'uns i altres.
Mas, en canvi, és el camí del mig entre aquell president que, durant els anys vuitanta i noranta, apuntalava l'estabilitat de l'Estat i el Pujol retirat d'avui, que vota sí a la consulta del 10-A i no veu arguments per aturar el discurs independentista. Dilluns va parlar amb rotunditat però no la va encertar. D'entrada va voler agradar i va subratllar massa el Mas liberal que el poder madrileny es delia per escoltar. I quan es va posar la jaqueta nacionalista ho va fer exclusivament en termes econòmics.
Res de dret a l'autodeterminació (al dret a decidir); res de les agressions lingüístiques contra el català, com la decisió del Suprem qüestionant la llengua a l'escola; res de les ingerències intolerables del TC contra lleis democràtiques de Catalunya; res del malestar creixent de molts catalans després de la plantofada estatutària... Només problemes financers que va lligar, en tot moment, al context actual de crisi. Error: el gran empresariat va entendre que es tractava només d'un problema passatger, que es limitava a la butxaca i als calés. És a dir, va reforçar el tòpic espanyolista dels catalans i la pela.
El món del negoci i el centredreta espanyols saben que poden confiar amb en Duran; no els fa por, de moment, l'Artur Mas, a qui veuen com un home assenyat i moderat; i a en Pujol, ja no l'escolten tot i que sempre ha demostrat que és qui millor entén el país. Voleu dir que ara s'equivocarà?
