Madrid · Els fronts de l'ofensiva seran múltiples i els catalans faríem bé de no tractar els espanyols amb arrogància, menystenint-los. Al cap i a la fi, han sabut durant segles conservar amb el pal i la pastanaga l'última colònia i tenen els aparells propis d'un Estat ben engreixats. D'entrada, Madrid compta amb un Tribunal Constitucional i un Tribunal Suprem que actua de facto de tercera cambra legislativa, capaç de reduir al no-res un autogovern que des de fa temps funciona amb respiració assistida. O ens pensem que l'ofensiva contra la llengua ja s'ha acabat?

El sobiranisme faria bé de no estar només pendent de la butxaca sinó de preservar allò que ens fa forts com a nació: una llengua i una cultura que acull tothom, hagi nascut on hagi nascut. A més, si aquesta justícia tan poc justa ha il·legalitzat durant anys partits a Euskal Herria... qui ens diu que no acabin fent-ho un dia amb formacions dels Països Catalans? Al capdavall, un plantejament unilateral d'independència obligaria a un xoc frontal entre la legalitat espanyola i la legitimitat catalana. I això implica insubmissió a Espanya.
Preparem-nos nosaltres també per la batalla de l'endemà
El PP fa temps que es mou preventivament en altres fonts. Molt pendent del que passi a Escòcia –confessen que els preocupa molt– han trobat en l'economia l'instrument per parar els peus a una majoria social i política que creix a Catalunya. La nova llei d'estabilitat pressupostària, incomprensiblement amb el suport de CiU, és la carta blanca que els permetrà acabar d'ofegar les finances catalanes. L'inefable Cristóbal Montoro tindrà via lliure per escanyar fins on cregui convenient. L'urgència de la liquiditat, comprensible, pot acabar comportant la mort per estrangulació.

En aquesta campanya post 12-S no cal perdre de vista la dimensió internacional. La majoria de corresponsals estrangers estan ubicats a Madrid i reben la informació principalment pel canal oficial espanyol. Caldrà estar molt atent a les portades dels diaris europeus i nord-americans l'endemà de la manifestació per calibrar l'abast de la manipulació espanyola. Les forces de seguretat de l'Estat, comandades per un ministre català, un exèrcit amb molta nostàlgia, com s'ha pogut comprovar fa poc, l'anticatalanisme militant que reneix –recordem l'atac a Àlex Fàbregas– i una opinió pública espanyola cansada dels polítics i de les autonomies farà la resta. Preparem-nos nosaltres també per la batalla de l'endemà.