Els partits valencians ultimen els seus moviments amb vista als comicis europeus que s'esdevindran el proper 7 de juny. Una cita sempre oberta, sempre imprevisible, que les forces miren d'aprofitar per retirar alguns dinosaures, d'una banda, i per estrènyer llaços amb socis d'uns altres territoris de l'estat, d'una altra banda.
L'episodi del 2009 no serà gaire diferent, doncs. El PP tornarà a vèncer als comicis celebrats al País Valencià, com passa del 1993 ençà ininterrompudament, però en tot cas hi ha moltes preguntes a respondre, més enllà d'aquesta. El PP arriba als comicis europeus al moment més feble que mai ha travessat cap president de la Generalitat. Les acusacions vessades contra el cap del Consell, Francisco Camps, en relació a la seua probable implicació -i imputació, segons que determine properament el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià- en l'anomenat "cas Gürtel" han significat que el govern valencià es veja immers en un maldecap que podria allargar-se mesos i mesos, si res no ho evita, que no sembla.
La lentitud de la justícia serà més dura que mai, pel PP autòcton. La implicació del número 2 de Camps al partit, Ricardo Costa, tampoc no ajuda gaire a escampar la boira. s ell, qui controla internament el partit i qui fa de portaveu dels populars a les Corts. Que el seu nom aparega al llistat de presumptes beneficiaris de vestits a mida de franc redactada pel jutge Baltasar Garzón és un drama per Camps, també. Pel que respecta als socialistes valencians, el secretari general des de fa sis mesos, Jorge Alarte, es trobarà amb la primera contesa electoral, i les expectatives no són gens positives. Encara pitjor: té molt difícil d'empatar el resultat del 2004, quan el PSPV-PSOE va quedar-se a 'només' sis punts del PP. Ara els socialistes veurien amb bons ulls, fins i tot signarien amb els ulls tancats, quedar-se a 9 punts, per sota de la fatídica barrera del 10%.
Els socialistes van quedar-se a 18 punts al 2007, i a l'11% al 2008. La sensació és que la imatge d'Alarte no ha transcendit, ben pocs saben de qui es tracta. Els gestos de complicitat amb el PP tant al País Valencià com a Euskadi i, sobretot, la crisi econòmica (que al País Valencià el PP ha sabut fer entendre que és en exclusiva culpa de José Luis Rodríguez Zapatero, per bé que les xifres de l'atur valencianes no tenen parió, a tot l'estat espanyol), fan que el PSOE no espere grans rèdits de les urnes valencianes. Els comicis almenys serviran perquè Alarte es traga de sobre tres noms que li pesen sobremanera: Andrés Perelló, combatiu exdiputat valencià del corrent Esquerra Socialista; Rafael Rubio, excap de llista a València i persona que controlava bona part del partit al cap i casal, una organització que ara Alarte vol capgirar com si fóra un mitjó; i, també, María Ángeles Avilés, regidora a Elx que manté un torcebraç important amb l'alcalde, Alejandro Soler (que alhora és vicesecretari general del PSPV-PSOE) i que ha amenaçat de trencar el govern que per la mínima ostenten els socialistes.
La compensació, o la manera de desempallegar-se'n, ha estat enviar Avilés a Brusselles. A més, de tots aquests moviments se'n derivarà un altre: Leire Pajín substituirà Andrés Perelló al Senat, o siga que podrà fer vida parlamentària, com també fa José Blanco (al Congrés) i la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, també al Senat. Pel que respecta a Esquerra Unida, anirà dins de la coalició IU-ICV, com era de preveure. No tindran, però, cap eurodiputat electe, ja que aquesta entesa només obtindrà dues actes, les que recauran en el cap de candidatura, Willy Meyer, i el número 2, el català Raül Romeva. Precisament a Romeva, i en exclusiva a ell, fan costat els exsocialistes d'Iniciativa del Poble Valencià, escissió d'Esquerra Unida del País Valencià que va esdevenir-se amb motiu del trencament del Compromís pel País Valencià a les Corts. Iniciativa, doncs, dóna suport només a Romeva, que a més ha defensat la seua posició a Europa en temes com l'urbanisme salvatge.
Qui era soci d'Iniciativa a les estatals i encara ho és a les Corts valencianes, el Bloc Nacionalista Valencià, anirà dins de la coalició Galeuscat, com ve passant del 1999 ençà. Iniciativa no volia ni sentir a parlar d'anar en una llista on figuren membres de CiU i el PNB, encara més ara que el BNG se n'ha independitzat. El Bloc se sent molt còmode, en canvi, en una candidatura que centra la seua imatge, objectiu darrer dels nacionalistes valencians. El seu candidat a la llista mancomunada és Enric Nomdedéu, tot just la seua cara visible més associada al conservadorisme; procedeix, de fet, de l'estructura castellonenca del partit, la més moderada. Per últim, Esquerra Republicana del País Valencià, com no podia ser d'una altra manera, donarà suport a la llista conjunta d'ERC, BNG i Aralar (a la qual ben bé podria sumar-se el PSM illenc, de tendència força més progressista que no la que acull el Bloc). A les europees del 2004, a l'escalf del bon resultat d'ERC a les estatals d'aquell mateix any, ERPV va obtenir el seu millor resultat de la història, al País Valencià. Enguany aspiren a superar aquella fita, encara més després d'observar la deriva centrista del Bloc, sempre competidor directe dels republicans.
