Ara tocava el Brasil. El president valencià, Francisco Camps, és fora del territori que governa tota la setmana gràcies a un viatge amb empresaris
al país carioca, i no tornarà fins passada la sessió de control al Consell prevista per demà dijous a les Corts valencianes. Una volta més, el primer dels valencians fa buit a l'hemicicle valencià, una constant des que va esclatar el 'cas Gürtel'.
De motius, n'hi hagut de tots colors: la clausura d'una exposició a Alacant, per tal d'acompanyar la reina espanyola a l'acte, o algun viatge als Estats Units per reunir-se amb persones que ben bé podria haver rebut al Palau de la Generalitat de València. La qüestió és defugir del control parlamentari, sobretot ara que els nervis van a flor de pell i que existeix el risc que una nova esvarada el duga a les primeres pàgines dels diaris de tot l'estat.
La setmana passada, sense anar més lluny, el vicepresident tercer de l'executiu valencià, Juan Cotino va etzibar-li a la diputada Mònica Oltra (Iniciativa del Poble Valencià -- Compromís) que li faria vergonya de tenir una filla com ella. Tot seguit, va furgar una mica més en la ferida: Cotino va explicar que potser Oltra no sap ben bé qui és son pare, una asseveració que molts van descofdificar com un "filla de puta" decorós, però que en realitat tenia al darrere una història agredolça de què Cotino tenia constància com a exconseller de Benestar Social i exdirector general de la policia espanyola que ha estat.
En efecte, Oltra no va poder adoptar el cognom patern fins l'any 1981, quan ja comptava 11 anys, després que es modificara el codi civil que fins aleshores, per culpa de ser filla d'un pare separat i a l'exili, li ho havia impedit. Juan Oltra, son pare, un comunista exiliat a Alemanya amb qui esdevindria la seua segona esposa i mare de la diputada actual, no constà fins aleshores, i gràcies a una nota al marge al registre, com a pare de la criatura. Cotino ho sabia ben bé, potser perquè al seu pas per la conselleria de Benestar Social va tenir accés a les dades d'Oltra, que en aquell període va adoptar dos xiquets etíops.
Les esllavisades no venen de nou, al parlament valencià. En una sessió de control anterior, la del 12 de novembre (no n'hi hagué cap més, després, fins el proppassat 18 de febrer), el mateix president Camps va acusar el cap de l'oposició, el socialista Ángel Luna, de voler-lo veure mort a una cuneta de la carretera, bocaterrosa, amb un tret al cap. Com va morir Calvo Sotelo a la guerra del 36, vaja. I, d'aquesta mena, potser no tan cridaneres, s'han repetit i repetit les poques vegades que Camps ha visitat l'hemicicle al darrer any. El millor exemple, la sentència davant ses senyories, el 21 de maig del 2009, l'endemà de prestar declaració davant el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià, en el sentit que és el president autonòmic que se sotmet a més sessions de control parlamentari. Si ho analitzem una mica, en realitat és dels més pocs assidus, sinó qui més.
Així, al període de sessions que va del setembre ençà, Camps tan sols ha acudit a cinc controls de l'oposició. Cinc en set mesos. Mentrestant, al Parlament de les Illes Balears, n'hi ha hagut tretze sessions de control al president del govern, i al del Principat, vuit. Si mirem el Congrés espanyol, la dada és igualment decebedora per Camps, ja que José Luis Rodríguez Zapatero hi va una mitjana de dues vegades cada mes. Les comparances, doncs, deixen en molt mal lloc Camps i companyia. D'ací fins les vacances d'estiu, el PP tan sols ha previst cinc sessions de control més, amb l'afegit que sempre poden desconvocar-les amb motiu de qualsevol acte o per motius no gaire clars. No seria la primera ocasió, de fet, en què Camps s'esmuny una hora abans d'haver de retre-hi comptes. Per tant, ja pot tornar a passar, sobretot tenint en compte que aquest mes de març es ben factible que deixen de quedar sota secret de sumari els 17.000 folis 'Gürtel' que encara hi ha sota pany i forrellat.
Camps s'ha fet un fart de donar-hi explicacions i de ser la riota de tothom i, amb l'aval de Mariano Rajoy, mira d'escurçar els terminis que resten fins el 2012 per tal de presentar-se de nou, net i polit (també als comptes corrents, on declara no tenir més de 3.000 euros) i de ser escollit per quatre anys més. L'anunci de Rita Barberà, fet públic la setmana passada, sobre la seua repetició com a cap de cartell dels populars al cap i casal, deixa el camí expedit a Camps. En tot cas, no són ni de bon tros pas poques les veus que al si del partit reclamen un gir, amb un nou candidat, pel 2012. Amb la certesa que qui es presente tindrà garantida la victòria, aquests cercles del partit consideren que és el millor moment per canviar de capità i per fer dissabte. Ni que siga per deixar de tenir la sensació que el president és un pròfug de les Corts, on rau la sobirania popular valenciaana. La de tots els valencians.
