El cinquè congrés nacional del Bloc Nacionalista Valencià, celebrat el proppassat cap de setmana a València, ha aprofundit en allò que un dia, a la formació taronja, van batejar com el "tercer espai", és a dir, un espai independent de PP i PSOE que aspira a convertir-se (a la manera gallega) en la tercera pota de la política autòctona.
El lema del conclave ha estat "Més País, més valencià", i la ponència que s'ha sotmès a debat, la mateixa que havia aixecat força polseguera setmanes abans en admetre tot l'imaginari simbòlic oficial (una renúncia a les arrels, segons que pensaven molts dels militants de l'antiga Unitat del Poble Valencià, germen de l'actual Bloc), va acabar bastant desnaturalitzada.
Una reunió on hi havia representants dels principals corrents de la formació i diversos membres de l'executiva anterior va traçar les línies bàsiques del "retoc" que acabarien patint els paràgrafs més polèmics. Al remat, el Bloc no renega dels símbols més "unitaristes" (la senyera quadribarrada sense la franja blava coronada, la denominació "País Valencià"-) per bé que l'esmena transaccional finalment aprovada per aclaparadora majoria insta el partit a "acceptar, sense dramatismes, tots aquells universos simbòlics que poden contribuir a l'enfortiment del projecte valencianista". Més endolcit que no la primigènia "voluntat de conciliació", fonamentada en "un valencianisme reconciliat entorn a les senyes d'identitat que la ciutadania valenciana ha assumit majoritàriament des de fa dècades al caliu de la realitat estatutària", o siga, "assumir com a pròpies totes les diferents manifestacions simbòliques representatives del ser valencià: banderes, escuts, himnes-"L'executiva nacional resultant del congrés també ha estat força retocada, encara que no a les dues principals cares visibles: Enric Morera i Josep Maria Pañella continuen com a secretari general i president, respectivament. Sí que és una novetat el secretari d'organització, que passa a ser Josep Lluís Melero, regidor a Silla (Horta), qui relleva una històrica de la formació, Pepa Chesa. La resta de membres, fins un total de 25, es caracteritzen per la seua joventut, ja que l'edat mitjana de l'executiva és de 35 anys, amb una important presència de dones.Entre els discursos dels convidats van cridar l'atenció les paraules de la coportaveu d'Iniciativa del Poble Valencià alhora que portaveu del grup parlamentari Compromís del País Valencià, Mònica Oltra. La sòcia del Bloc a les Corts, exmembre d'Esquerra Unida, va comminar Morera a tancar un acord després dels comicis europeus amb vista al 2011, ja que la descomposició del Compromís (un 7% de vot, al 2007) complica i molt l'arribada al 5% necessari per poder tenir representació a l'hemicicle valencià.Primer, però, caldrà que passen les eleccions al Parlament europeu, on el Bloc concorrerà, com és habitual i si no hi ha sorpreses d'última hora, amb Convergència i Unió, un pacte que no comparteixen els seus aliats a les Corts. Gràcies a aquesta entesa, el mateix Morera va poder ser un parell d'anys eurodiputat a Brussel·les. Qualsevol resultat que millote el minso 1% de vots recollits a les eleccions estatals del 2008 serà entès com una recuperació amb vista ala cita realment important, que no és cap altra que la del maig del 2011, quan es renoven els escons de la cambra valenciana.Aleshores se sabrà si les Corts valencianes passen a ser bipartides (un fenomen que, a tot l'estat, tan sols succeeix a Extremadura i a Castella - la Manxa) o si, en canvi, el Bloc evita aquest desenllaç. El súmmum de la glòria seria esdevenir la clau de la governabilitat al país, una hipòtesi sobre la qual els nacionalistes asseguren no tenir dubte: farien costat els socialistes, pels molts anys (des del 1995) que acumula el PP al capdavant de la Generalitat del sud.Així doncs, el 5è congrés del Bloc ha significat un salt qualitatiu més de la formació: una vegada captat "el vot nacionalista", ara es llancen a la recerca dels sufragis "valencianistes", una semàntica més "comprable" per determinat electorat del PSPV-PSOE i fins i tot del PP, que aquest és l'objectiu del partit de Morera per tal d'assolir una xifra de suport que es moga "entre el 6% i el 8%". A mitjà termini, com no es cansen de repetir els caps visibles del partit, el repte és encara de més volada, perquè es buscarà el suport de tota la franja de gent que, a les enquestes del CIS, es considera més valenciana que no espanyola o només valenciana, més del 15% del total. Una part d'aquest electorat, davant la incertesa de l'entrada o no del Bloc a les Corts i -també- per culpa d'una política de pactes municipals no sempre ben entesa, és gent que ha votat socialista. La diagnosi està feta, ara només cal posar-hi remei.
