El cap de setmana del 15 i 16 de novembre es farà a Rivas Vaciamadrid la novena Assemblea General d'Izquierda Unida (IU), una cita cabdal pel futur de l'organització, ja que no tan sols significa l'adéu de Gaspar Llamazares de la coordinació general, sinó que a més ha de repensar el discurs i el públic a què s'adreça. Una situació tan difícil com l'actual, amb només dos diputats al Congrés -en realitat, un, perquè l'altre és Joan Herrera, en nom d'ICV- demana respostes concretes, i en aquesta línia treballen tres grups de gent que aspiren no sols a imposar un coordinador o coordinadora general, sinó, sobretot, a redefinir el futur de la coalició roja.
En aquest sentit cobra especial valor la proposta que acaba d'emanar de la federació valenciana. Aprovada amb un 97% dels vots dels assistents al debat, el document demana una IU "anticapitalista, republicana, federalista i alternativa". Aquest esquema de màxims, pensen assolir-lo amb un missatge clar: cal obrir-se a nous espais de la societat -una idea que ha llançat el mateix Llamazares, al qual estan clarament enfrontats, tot i que es refereixen a una altra mena d'espais, més propers al nacionalisme progressista- i, a més, cal marcar distància respecte el PSOE. Al seu parer, aquest és el gran handicap de la formació: no han estat capaços de ser diferenciats dels socialistes, amb els quals han votat un munt de lleis. Ara, diuen els crítics de Llamazares, és hora de ser molt més estrictes i de presentar un programa atrevit, si José Luis Rodríguez Zapatero aspira a captivar de nou el seu suport.
La via valenciana ha estat redactada per Marga Sanz, secretària general del Partit Comunista del País Valencià (PCPV), una persona considerada ortodoxa i que, de fet, va ser l'única que va presentar-se com a alternativa a Llamazares en les primàries que -per primera vegada en molts anys- van haver de celebrar-se al si d'IU per tal d'escollir el candidat a la presidència del govern espanyol. Sanz va recollir un gens menyspreable 37% dels vots, una xifra elevada si atenem el Grau de coneixença de cadascun dels aspirants al càrrec. Ara Sanz no té el cap posat a la coordinació general -una responsabilitat que el PCE reserva a una altra persona que no han volgut especificar encara- sinó que se centrarà en la difícil tasca de fer emergir de nou el partit al País Valencià, on EUPV va quedar-se sense regidors a les principals ciutats i on el panorama pinta molt negre amb vista al 2011, ja que el sector ecosocialista se n'ha anat amb el Bloc Nacionalista Valencià en un episodi que ha aixecat força polseguera.
Sanz té al seu abast recollir el testimoni de Glòria Marcos a la direcció valenciana, i farà mans i mànigues, des d'aquest lloc, per evitar el bipartidisme que molts s'ensumen que depararan les urnes d'ací a dos anys i escaig. No és tan previsible que Sanz i els seus, la delegació valenciana, imposin els seus arguments als sectors menys essencialistes d'IU. València compta amb el suport de federacions importants com l'andalusa o l'extremenya, però en canvi és mal percebuda en àmbits propers a Llamazares -que també mira de col·locar una persona de la seua corda al capdavant de la coalició d'esquerres- i al grup que s'articula sota la denominació N-II, çò és, una heterogènia alineació de majories de les federacions catalana, aragonesa i madrilenya.
Aquest contrapès sembla que acabarà sent decisiu en l'elecció d'un candidat mínimament de consens i en l'acceptació d'una línia política o una altra, amb tot el que això comporta. Hi ha sectors "amables", com ara el que hi ha al voltant de Rosa Aguilar, l'alcaldessa de Córdova, que han avisat que emigraran d'IU si aquesta pateix un procés d'involució. Justament allò que pensen que significa defensar els postulats ferms i rotunds que exposa la federació valenciana com a fonaments de la hipotètica remuntada.
Uns valors que ara creuen que són més vigents que mai. La "refundació del capitalisme" prevista per la cimera dels dies 15 i 16 de novembre als Estats Units d'Amèrica, tot just coincidint amb l'assemblea federal d'IU, conviden a augmentar la pressió per tal que el partit gire cap a l'esquerra i propose tot de mesures socialitzants que qüestionen definitivament el sistema capitalista a l'estat espanyol. Un enrocament que serà validat o no pel més que divers univers de gent que integra el partit estatal més imprevisible i més crític internament: IU, que fins i tot pot canviar de nom d'ací a deu dies.
