"Se llama Gürtel, pero la u lleva dos puntitos", diu 'Alvarito' Pérez, àlies El Bigotes. "¿El nombre tiene algo que ver con el valenciano?", li contesta 'Pepechu', advocat de la trama corrupta. La conversa data del 6 de febrer del 2009, quan va eixir a la llum l'anomenada 'operació Gürtel', quan ni tan sols ens havíem familiaritzat amb la paraula en qüestió i quan els suposats culpables començaren a veure núvols negres davant seu. El detall semàntic, però, deixa ben i ben clar que els presumptes delinqüents que s'han enriquit a costa de l'erari públic valencià no sols no n'eren oriünds, sinó que fins i tot eren incapaços d'entendre que el mot "gürtel" (corretja, en alemany) no té res a veure amb la llengua catalana. Fins aquest punt arriba el kafkianisme d'aquest serial per capítols que ja s'allarga un any i dos mesos, i el que encara resta...
L'obertura del sumari 'Gürtel' que encara romania sota secret ha deixat perles de tota mena, com era d'esperar. Per exemple, més fragments de la conversa nadalenca entre la família Camps Bas i l'home de la trama a València. Així, el cap d'Orange Market demostra tenir (en una conversa telefònica mantinguda amb Isabel Bas el 5 de gener del 2009) una confiança absoluta amb la família del president de la Generalitat Valenciana. Tanta, de fet, que els lliura una caixa de regals tan gran i llampant que la dona de Camps no s'està de dir-li que "la caja tiene una pinta... Me tumbas los Reyes". "Ha llegado a mediodía, y entonces los niños querían abrirlo, y no, que no estaba Paco, y entonces me he venido aquí y cuando ha llegado Paco... Están como locos", li va dir textualment al Bigotes qui col·loquialment, en llenguatge 'Gürtel', era "la Dama".
Els 50.000 folis desclassificats ahir dimarts confirmen, en definitiva, el grau de connexió i de simpatia que van arribar a aconseguir els caps visibles de la presumpta trama corrupta amb els caps visibles del PP valencià, del Consell i, també, de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV). Pedro García, qui va ser, fins l'agost passat, director general de l'ens durant cinc anys, tenia una relació tan excelsa amb Pérez que fins i tot s'erigia en portaveu d'aquest davant la plana major del PP autòcton, en especial davant Ricardo Costa, que era secretari general del partit, i amb Vicente Rambla, que era i encara és vicepresident primer del gabinet de Camps.
A més, el sumari que fins ara amagava amb pany i forrellat el Tribunal Superior de Justícia madrileny (TSJM), sota les ordres del jutge Antonio Pedreira, també inclou el contundent informe de l'equip de la policia espanyola especialitzat en la neteja de capital. Un document que detalla, negre sobre blanc, el suposat finançament il·legal de la formació de la gavina a través d'empreses habitualment contractistes de la Generalitat. La magnitud de la seua importància, que es presumeix elevada, no es substanciarà fins d'ací a uns mesos. En tot cas, val a dir que el TSJM ha acceptat d'investigar el cas, a diferència d'un TSJ valencià que va estimar-se més de desentendre's, tot i que el PSPV-PSOE, mitjançant una polèmica querella signada pels seus portaveus a les Corts valencianes, li va demanar que hi diguera la seua.
Igualment en l'aire és el recurs de la fiscalia de l'estat i dels socialistes valencians pel famós cas dels vestits regalats per la trama 'Gürtel', un capítol tancat a la sala civil i penal del TSJCV (amb un vot en contra i dos a favor), però que podria reobrir-se al Tribunal Suprem. En aquest cas, el període previst perquè puguen investigar-se de nou o no els motius pels quals Camps i la resta de la cúpula del govern i del partit van resultar encausats per la justícia és més reduït: en un termini de tres o quatre mesos l'alt tribunal espanyol hauria de significar-se'n, i no són pas poques les veus que diuen que ho farà reobrint el cas, resulten imputats o no Camps i companyia.
Comptat i debatut, doncs, queda partit, i molt. Aquells que volen veure Camps retirat de la vida política i convenientment penat per la justícia potser no veuran del tot complert el seu somni. Tampoc no el veuran complert aquells que esperen un sotrac electoral pel PP valencià als comicis de d'ací a un any, atès que totes les enquestes no sols indiquen un manteniment de les posicions conservadores, sinó que una de ben recent (realitzada per un mitjà més aviat contrari com ho és el diari 'Público') fins i tot apunta una millora dels resultats dels populars valencians, per difícil que això puga semblar. La manca d'una oposició encoratjadora, més enllà d'unes poques actuacions (ben valorades a les enquestes, per cert) personals, posa molt costera amunt un canvi de cicle polític al País Valencià.
