Tacades la Diputació de Castelló i l'Ajuntament de València, només restava la corporació provincial alancatina, per tal d'omplir el País Valencià de fem. El president de la Diputació, José Joaquín Ripoll, potser perquè no volia ser menys que els seus companys Carlos Fabra i Francisco Camps, ja ha tingut els seus particulars minuts de glòria, aquells que els dirigents de les principals institucions valencianes s'han acostumat a passar declarant davant l'autoritat de torn, ja siga judicial o policíaca.
Aquest dimarts, 6 de juliol, la policia espanyola detenia a sa casa Ripoll, estendard del zaplanisme al sud del país, màxim dirigent del PP provincial que ha resistit tots els embats de Camps, que ha fet mans i mànigues per controlar l'únic bastió que encara roman sota les ordres dels fidels a Zaplana. Ripoll té el dubtós honor d'haver estat el primer president de diputació retingut per les forces de seguretat, que el van sotmetre a 12 hores d'interrogatori i d'escorcolls diversos: a sa casa, al despatx de la Diputació, a l'oficina de la seua secretària... Un interrogatori que també va allargar-se a la comissaria més propera, on Ripoll i quatre detinguts més van haver de declarar per un presumpte cas de corrupció relacionat amb la gestió dels residus del Baix Segura, una de les comarques més saquejades pel descontrol urbanístic i, alhora, una de les més sospitoses quant a comportaments irregulars dels seus dirigents. Tot just la part del nostre mapa en què el vot al PP assoleix un suport més majoritari, proper al 60%.
En efecte, la detenció de Ripoll no ha estat l'única, per bé que la més sonada. També hi han caigut tres regidors d'Oriola, capital de comarca i epicentre dels negocis més tèrbols que hom puga imaginar, cosa que la situa en la ciutat més semblant a Marbella amb què hom puga trobar-se. I, atenció, dos empresaris que són sant i senya del PP autòcton. Ángel Fenoll, murcià amb tot de negocis relacionats amb els residus del Baix Segura, i Enrique Ortiz (que es trobava a Navarra, a les festes de Sant Fermí), constructor i propietari de l'Hèrcules CF que ha fet negoci tant amb els zaplanistes com amb els campsistes. De fet, el seu nom també apareix al sumari 'Gürtel' com a possible finançador il·legal del partit a l'àmbit autonòmic.
La policia reobria, amb aquesta batuda, l'anomenada "operació Brugal", per la qual Fenoll pare i Fenoll fill ja van passar per la presó momentàniament el 2007, dies després dels comicis valencians i municipals. En aquell moment ni tan sols va suggerir-se els noms de Ripoll i d'Ortiz com a possibles implicats en la causa, però les investigacions de la policia han conduït a tots dos, que podrien haver comès fins a tres delictes: suborn, prevaricació i tràfic d'influències.
Ripoll ha quedat en llibertat amb càrrecs i aquest dijous, a les 14 hores, haurà de presentar-se a les dependències dels jutjats oriolans, on s'instrueix el cas. s allà on haurà de defensar-se d'aquestes acusacions, i on la magistrada que el prendrà declaració haurà de dictaminar si hi ha prou indicis perquè reba la condició d'imputat, un títol que ja ostenten els seus veïns Fabra i Camps. Un títol que, en tot cas, no ha evitat fins ara la compareixença de tots ells als comicis successius. Fabra s'enfronta a tres causes i va repetir el 2007. Camps afanya Rajoy perquè el nomene candidat oficialment passe què passe amb els casos de presumpte suborn i finançament il·legal que l'assetja. Ripoll, de la seua banda, compta amb el suport de la majoria del PP provincial, que va dividir-se en dos al tens congrés del 2008, quan Camps va plantejar un candidat alternatiu (qui aleshores era alcalde de Benidorm, Manuel Pérez Fenoll) que a la fi va quedar-se a només cinc vots, sobre un total de més de mil, de destronar el zaplanisme rampant.
No debades, algunes veus assenyalen el campsisme com l'instigador de la denúncia que ha acabat amb la detenció de Ripoll, que va obrir els informatius de Canal 9 (cosa que no ha passat mai amb 'Gürtel) i que és ben vista per la cúpula popular, que entén que pot ser l'ocasió de desfer-se'n, dels zaplanistes. Però compte, que aquest moviment no mor mai, i ben bé podria tenir un tret guardat. Un de semblant al que van fer servir, per partida doble, quan el Tribunal Suprem va reobrir el "cas dels vestits" i van fer-hi el buit, a Camps, tant a la junta directiva del PPCV esdevinguda el 12 de maig, com també al míting del 22 del mateix mes.
Un estiu calent, i no sols meteorològicament, espera a la cantonada. La política valenciana, però, sembla viure un microclima ofegador de fa mesos, independentment de l'estació de l'any que siga.
