Si escoltem com parla, realment sembla que, per ell, la vida és una divina comèdia. Està "feliç", "content", "alegre", delerós que "tot acabe com ha d'acabar". Cada dia que passa està més convençut que la raó és del seu costat i que se'n sortirà. Però, en realitat, cada
setmana és més a prop del purgatori, de l'infern de qualsevol polític: la fi de la seua carrera institucional. Camps, a hores d'ara, es troba a una passa d'un judici oral que malbarataria el seu futur. Camps és al llindar del bé i del mal, amb serioses opcions de caure del segon costat. Compte amb la setmana que s'aproxima a l'anomenat Cas Gürtel-
L'última carta de Camps, la seua darrera eixida, és que els tres magistrats de la sala penal del Tribunal Superior de Justícia valencià que poden fer-ho revoquen la decisió de jutjar el president de la Generalitat Valenciana amb jurat popular que ja ha demanat el magistrat instructor, José Flors. En un auto pormenoritzat que no deixa lloc a qualsevol dubte, però, Flors ha posat fil a l'agulla i ha deixat ben clar que li ha semblat molt més consistent i creïble la declaració del sastre José Tomás que no la de Camps, Ricardo Costa (número 2 del PP valencià i portaveu a les Corts), Víctor Campos (vicepresident valencià del 2003 al 2007 i ara com ara suspès de militància al PP) i Rafael Betoret (cap de gabinet de la Conselleria de Turisme durant la legislatura passada, actualment a la Diputació de València).
Perquè això passe, perquè Camps capgire la dolenta situació que se li presenta avui, cal que aquests tres magsitrats facen cas omís a les 18 pàgines ben argumentades de Flors. Això se sabrà dilluns o dimarts de la setmana vinent, i seria una autèntica sorpresa que desdiren el seu company al TSJ. Sobretot perquè la sensació, fins i tot si atenem les darreres declaracions de destacats membres del PP (Rita Barberà, alcaldessa de València, ha arribat a comparar els regals a Camps amb els culinaris que acostuma a fer el president de Cantàbria al seu homòleg espanyol) és que Camps va mentir de ple en assegurar que no hi havien hagut dàdives de la trama Gürtel a ell. De les seues declaracions no es desprèn cap dada que faça intuir que, en efecte, va abonar els més de 14.000 euros que presumptament va regalar-li, en espècie, Álvaro Pérez. El magistral Flors, de fet, ni tan sols no inclou els regals que també feia "el Bigotes" a la família del cap del Consell. Amb els altres n'hi ha prou.
Si el trident en qüestió no responen favorablement al recurs que presentaran els quatre imputats, l'obertura de judici seria irreversible. El trident, cal dir-ho, serà integrat per tres persones lligades a l'Associació Professional de la Magistratura, altament conservadora, i entre ells hi haurà el mateix president del TSJ, Juan Luis de la Rúa, amb qui Camps sempre s'ha vantat de tenir una relació excelsa. Malgrat això, tombar la decisió presa per Flors, a qui Camps ja va presentar declaracions escrites després d'haver-hi declarat en persona, no serà gens fàcil. Molts, fins i tot al PP, ho entendrien com un tracte de favor evident. Els populars més optimistes s'aferren a algunes actuacions poc encertades del sastre Tomás, que en tot cas ix molt benparat dels 18 fulls redactat per Flors, que no hi ha capit cap "animadversió" especial envers Camps de part del modista, de qui lloa la concreció de detalls que hi ha aportat, foren o no beneficiosos per ell.
Si finalment Camps va a judici, el panorama és tètric. El judici, que seria de totes totes amb jurat popular, no se celebraria fins ben entrada la tardor, una eternitat en política. Encara més si tenim en compte que, en tot aquest temps, la pressió social i mediàtica seria important, fins al punt que podria afectar i molt Mariano Rajoy, que sempre ha defensat Camps, com tota la cúpula estatal del PP. Al rerefons, l'agraïment pels serveis prestats ara fa un any, quan Camps va fer costat Rajoy en contra dels anhels d'Esperanza Aguirre i molts mitjans afins.
Collaria Rajoy a Camps perquè aquest plegara? Prendria Camps la decisió de motu proprio'? Tot està per veure, però no seria desgavellat, en absolut, pensar en una retirada de Camps en ple estiu, quan menys soroll provocaria la seua decisió. El cas no és que resulte condemnat o no (caldrien 7 dels 9 vots del jurat popular, que podria sentir-se cohibit en tenir al seu davant el cap del Consell), sinó que el fet de seure a la banqueta dels acusats devaluaria, i de quina manera, la institució que governa. Els noms dels possibles successors són dos: Vicente Rambla, vicepresident primer, i sobretot, Rita Barberà.
