La diada del País Valencià, el Nou d'Octubre, commemora la conquesta de la ciutat de València per part del rei en Jaume. Enguany, aquesta fita és més recordada encara, ja que es compleixen 800 anys del naixement del monarca que va concebre el País Valencià d'avui dia. Fou ell qui va configurar la identitat com a poble que encara conserva, malgrat totes les maltempsades de la història.
El Partit Popular, que controla el govern de la Generalitat Valenciana des del 1995, ha dedicat el 2008 a homenatjar la figura d'en Jaume el Conqueridor, però ho ha fet amb sordina. Al remat, no els resulta una figura gaire còmoda, i fins i tot posen traves perquè la principal plaça del país, la de l'Ajuntament de València, duga el nom del fundador de l'antic Regne, i no la insubstancial denominació actual. Malgrat que aquesta proposta ha emanat d'un òrgan consultiu de la Generalitat -el Consell Valencià de Cultura, amb majoria de membres proposats pel PP-, les reticències tenen a veure amb allò que el rei va compartir amb determinats territoris veïns.
Així, l'any Jaume I s'ha cenyit a una exposició itinerant i a diversos concerts de música clàssica, i aquest Nou d'Octubre, dia gran de la temporada en qüestió, es recorda sobretot l'enorme cavalcada que va tenir lloc a València al 1428, organitzada pel rei Alfons el Magnànimen record de la figura de Jaume I. La evocació de la festa en qüestió no ha reparat en despeses, que són sumptuoses. Més de 700 figurants i desenes i desenes de cavalls recorreran el centre històric del cap i casal -si la pluja ho permet- a partir de les 17 hores, després que al matí, com és habitual, se celebren els actes purament institucionals: la desfilada de la senyera pels carrers de la Ciutat Vella -un acte al qual assistirà, després de molts anys de no fer-ho, un secretari general del PSPV-PSOE, en aquest cas Jorge Alarte- i el lliurament de les altes distincions de la Generalitat Valenciana que concedeix el president Camps.
El record a Jaume I ha tingut episodis ben poc edificants, però. Quan els governs de Catalunya, les Illes Balears i l'Aragó van visitar la tomba del monarca a Poblet, un acte que va comptar amb la presència de José Montilla, Francesc Antich i Marcel·lí Iglesias, el president Camps no hi va anar. No volia ser fotografiat amb els responsables polítics de Catalunya i les Illes, acusats de "radicals" per part del Consell, ni tampoc amb el de l'Aragó, amb qui les diferències són de tipus hídric.
El primer dels valencians va enviar, en representació seua, la consellera de Cultura i Esport, Trinidad Miró, una persona que al seu currículum com a regidora a Alcoi compta amb paràgrafs indignes del càrrec que ostenta, ja que, al desè aniversari de la mort del cantant alcoià Ovidi Montllor, va negar el suport del consistori al seu record en un acte d'homenatge, ja que, segons deia, "els homenatges, cal fer-los a partir dels 25 anys".
A més, el PP no s'està de dir la importància de Jaume I des del punt de vista cultural, ja que fou amb ell amb qui arribà "el valencià". O, com diu el PP, "la llengua valenciana". O, com diu l'Estatut aprovat amb els seus vots i amb els dels socialistes, "l'idioma valencià". En cap cas parlen ni tan sols de "llengua comuna compartida amb els territoris de l'antiga Corona d'Aragó", expressió embolicada que va acordar l'Acadèmia Valenciana de la Llengua -de nou, un ens pactat pels dos principals partits del País Valencià- per tal de desencallar el conflicte lingüístic. Fins i tot l'alcaldessa de València, Rita Barberà, poc abans dels comicis municipals del 2007, va inaugurar una biblioteca dedicada a l'insigne poeta valencià d'origen àrab Al-Russafi, amb uns versos traduïts a la llengua pròpia que, segons Barberà, "demostren que els valencians ja parlàvem així abans de l'arribada de Jaume I", una revelació històrica que no sols no va desmuntar l'endemà, quan tots els diaris emfasitzaven l'errada descomunal d'una alcaldessa que no sabia diferenciar un original d'una traducció, sinó que a més va anar seguida d'una confirmació per part de Barberà: "Ningú no em guanyarà mai, en la defensa d'allò valencià", va dir.
A la cavalcada que se celebra en aquesta diada es veuran, també, ben poques senyeres quadribarrades. Als fullets promocionals que s'escampen per tot València de fa dies, aquestes apareixen en segon terme, i en canvi primen els estendards de color blau i gris.
Qui vulga veure senyeres del país, haurà de passar-se per la manifestació que partirà a les 17 hores des de la confluència dels carrers de Guillem de Castro i Hospital, on ha estat desplaçat enguany l'inici de la marxa reivindicatiba de la vesprada, per culpa de la famosa cavalcada. Partits polítics com Esquerra Unida, el Bloc, Esquerra, Iniciativa del Poble Valencià; sindicats com el CAT, CCOO o la Intersindical Valenciana; i agrupacions culturals com ara Acció Cultural del País Valencià, la Societat Coral el Micalet o la Federació Escola Valenciana, han convocat una manifestació pels "drets socials i nacionals". Aquells que un bon dia va dur al País Valencià, ves per on, hom que responia al nom d'en Jaume.
