De les paraules als fets. Aquest trànsit, tot sovint quimèric, l'ha fet el corrent nacionalista d'Esquerra Unida del País Valencià en ben pocs dies. Després de la solsida del 27-M, dels pobres resultats electorals del Compromís a àmbit autonòmic -prop de 200.000 vots, quan molts esperaven superar els 250.000 sense gaires problemes- i d'EUPV com a tal a escala local -aquesta formació s'ha quedat sense representació en consistoris tan importants com els de València i Alacant-, el corrent liderat per l'il·licità Pasqual Mollà ha decidit moure fitxa.
Aquest sector d'EUPV considera que el Partit Comunista del País Valencià (PCPV) és una rèmora més que no una ajuda, en el projecte col•lectiu de la coalició, i entenen que, malgrat controlar el partit, no poden imposar sempre les seues tesis i els seus candidats. Per això mateix avisaven, setmanes enrere, de la seua intenció de constituir-se com a partit polític i, d'aquesta manera, guanyar-hi influència. Avui dia, Esquerra i País representa el 30% de la militància d'EUPV. Juntament amb d'altres sectors com ara Projecte Obert, el qual inclou 'dissidents' del PCPV, aquells que critiquen el rumb d'Esquerra Unida sumen pràcticament la meitat de l'organització.
De fet, els equilibris al si d'EUPV sempre han estat una constant. És difícil conjuminar els interessos de gent molt diversa, de maneres d'entendre la política i els ideals molt diferents, i més encara, asseguren els crítics, quan “el 54% de la formació vol imposar el seu criteri a l'altre 46”. Glòria Marcos, la coordinadora general, és independent però compta amb el suport dels comunistes, i per aquest motiu és titllada, pels opositors, com a “dependent del PCPV”. La cap de llista del Compromís als passats comicis autonòmics ja ha anunciat que no repetirà d'ací quatre anys, però paral·lelament mira de mantenir-se al front de l'organització recompensant l'ajuda que li aporta la gran majoria del PCPV. El problema és que Esquerra i País, farta “d'imposicions”, ja se n'ha desmarcat.
Dissabte passat, en un debat obert, els simpatitzants del corrent i alguns membres d'EUPV que hi van assistir per desig propi, van decidir de prendre forma de partit polític només passat l'estiu. Cap a l'octubre, per tant, es constituirà la formació anomenada Inciativa del Poble Valencià. El nom, recorda inevitablement ICV, i no debades encara podia ser més semblant. El partit no es dirà Iniciativa del País Valencià perquè Joan Francesc Peris, líder d'Els Verds del País Valencià -que s'ha quedat sense escó a les Corts i sense la seua regidoria a Gandia (Safor)-, va registrar-lo oportunament fa un temps.
La nomenclatura escollida també evoca la vella Unitat del Poble Valencià, que fou l'embrió de l'actual Bloc Nacionalista Valencià. De tarannà clarament esquerrà, la UPV va aplegar els nacionalistes de pedra picada dels anys vuitanta, amb un discurs més diametralment ideològic i fonamentat en els símbols que no l'actual Bloc. Aquell esperit és justament el que pretén rescatar ara Esquerra i País, molt més còmoda, identitàriament, amb aquelles sigles que no amb l'actual EUPV. És per això, també, que el rumor plana de manera insistent i apunta la possibilitat que els desacords amb Esquerra Unida, que ara han dut a la conformació com a partit, evolucionen cap a un acostament al Bloc que mene en un partit clarament d'esquerres i nacionalista que mire d'assolir el 5% a les Corts, a costa d'EUPV, i a imposar-se, com de fet ja passa, a àmbit municipal.
Caldrà analitzar de prop els moviments al si de la nova formació, però hi ha tres símptomes que no fan presagiar massa bona sintonia amb el partit mare. Un de recent, un de present i un d'imminent. El que ja ha passat ha situat Lluís Torró, diputat del PCPV, com a portaveu adjunt del Compromís a les Corts, per davant de la membre d'Esquerra i País Mònica Oltra, la qual no ha entès la decisió -Marcos ja n'és la portaveu, i el corrent nacionalista representa bona part de la formació- i ha demanat canviar el seu escó a la cambra amb el de Marina Albiol. Aquesta maniobra farà que els tres diputats “de la direcció” d'EUPV ocupen seients contigus, i que a dalt seu, els altres quatre membres del grup parlamentari -els dos d'Esquerra i País i els dos del Bloc- s'esxibequen en solitari.
De ben present és la decisió presa, unilateralment per part de l'actual direcció d'EUPV, de nomenar Amadeu Sanchis -afiliat del PCPV i persona reticent als pactes amb el Bloc- com a titular del grup parlamentari del Compromís al consell d'administració de Ràdio Televisió Valenciana.
Per últim, i amb vista a les eleccions estatals de l'any vinent, cal decidir si es reedita el Compromís -una de les poques maneres d'evitar el vot útil al PSOE- i qui en serà cap de llista. El PCPV té clar que vol situar al Congrés la seua secretària general, Marga Sanz, que de cap manera no accepten ni Esquerra i País ni el Bloc. Aquests, apostarien per la continuïtat d'Isaura Navarro, no adscrita a cap sector però propera, ideològicament, als primers -hi va assistir, dissabte passat, a la cita en què el grup va prendre unitat-. El capítol de Madrid, doncs, definirà en bona mesura el futur d'EUPV: o bé ser pal de paller d'una mena d'Iniciativa a la valenciana, o bé perdre una part de la militància -i la meitat dels seus regidors- en favor d'un partit nacionalista més fort i clarament competidor en el mateix espai. La solució, després de l'estiu.
