Ni amb l'alta velocitat que s'enllestirà l'any vinent no estaran tan properes València i Madrid. Els governs d'Esperanza Aguirre i Francisco Camps són, en molts aspectes, absolutament calcats: manipulació dels mitjans de comunicació públics, privatització dels serveis de salut, victimisme envers el govern espanyol... I ara, segons comença a saber-se, també comparteixen aprofitats de la política, arribistes que treballen per l'administració pública (del PP, clar) alhora que organitzen actes promocionals del partit de la gavina. Ja ho deia el cartell d'una de les trobades que darrerament han protagonitzat Aguirre i Camps: "Madrid - Comunidad Valenciana: destino compartido", una divisa més real que mai si a més atenem el deler de l'una i de l'altre de rellevar un Mariano Rajoy que sembla viure els últims mesos al capdavant de la nau popular.
Álvaro Pérez, un dels detinguts dins de l'operació engegada pel jutge Baltasar Garzón, és un vell conegut de les bambolines valencianes. Hi ha organitzat tot d'actes -de país i de partit, que al remat tot plegat és homologable, en el règim de partit gairebé únic que impera al País Valencià- i sempre ha obtingut rèdits ben sucosos. Entre d'altres cites on va fer servir els seus contactes d'excepció, l'home del bigoti mexicà s'ha encarregat de part de la visita del papa, del darrer congrés nacional del PP, i d'actes promocionals de tota mena de diverses administracions: no sols la Generalitat Valenciana, sinó també de la Diputació de Castelló. Orange Market, la seua empresa, i Special Events, l'altra mercantil que s'ha vist involucrada en aquests afers tèrbols (propietat de l'igualment detingut Francisco Correa i la seua esposa), s'han fet un fart de passar factures a la Generalitat del sud. De vegades, s'autoadjudicaven feines abans inclús de consultar-ho amb el president Camps o el vicepresident Rambla. Tenien clar que eren per a ells. Garzón ha ordenat d'escorcollar la seu de l'Agència Valenciana de Turisme, que va encarregar a Pérez d'organitzar la presencia valenciana a la fira Fitur, celebrada molt recentment a la capital de l'estat.
L'amistat amb la cúpula del PP valencià és tan notable que el cap de setmana passat, amb motiu del bateig de la filla d'Álvaro Pérez, estaven convidats des del president valencià, passant pels vicepresidents i incloent, fins i tot, el secretari general del PP valencià i portaveu a les Corts, Ricardo Costa. Ningú no hi va fer acte de presencia: potser ja s'ensumaven, segons que avançava l'episodi dels espies madrilenys, que la mala maror hi faria cap. Coses dels temporals. Camps i Costa sí que assistiren, això sí, a les noces de Pérez, la dona del qual, per cert, és una exmammachicho' de Tele 5. El sopar de gala va tenir lloc a l'espectacular edifici mariner Veles e Vents, de l'arquitecte Davi Chippirfield, símbol de la Valencia de la Copa Amèrica. Entre els bons amics de Pérez també hi ha el gendre de José María Aznar, Alejandro Agag, i el company de pupitre del vallisoletà i anys a venir president de Telefónica, Juan Villalonga, que curiosament ha mirat, mira i mirarà de fer-se amb el control del Valencia CF, després de la dolenta experiència de la família Soler, que comptava (avui ja no) amb el suport il·limitat de Camps. Villalonga és soci del Reial Madrid, club que també aspira a presidir.
Entre les investigacions de Garzón, d'altra banda, destaca el vessant immobiliari de la trama, i és que els empresaris en qüestió estarien rere un macroprojecte urbanístic a Xilxes (Plana Baixa), un pla encara a expenses de l'últim permís dels tècnics de la Generalitat. De l'últim, només. A Boadilla del Monte (Madrid), l'alcalde ja ha perdut la vara de comandament.
Camps, fins al moment, s'ha limitat a assegurar que la Generalitat que presideix no contractarà mai més Orange Market. A diferencia de la presidenta madrilenya, en canvi, no ha fet dimitir un sol alt càrrec del seu gabinet, un costum de la casa que es manté intacte des que accedí al càrrec, al 2003. Ni tan sols del segon graó, no n'ha caigut cap, ni amb motiu de l'escandalós accident de metro que costà la vida de 43 persones el 3 de juliol del 2006. El cap del Consell, però, havia avisat que se'n derivarien responsabilitats, com ja ha passat a Madrid, si quedava esclarit que aquests empresaris de nou encuny farcits de gomina n'havien tret profit de manera il·lícita, de la Generalitat. Ara el president ha esquivat els periodistes, amb el seu típic somriure de pòquer, burleta, i deixa passar el temps, a veure si escampa la boira.
Però el temporal amenaça d'allargar-se fins ben entrada la primavera. Si més no fins a Falles, quan toca fer net i acarar l'estiu amb esperit renovat. La primera aparició pública de Rajoy després de la derrota electoral d'ara fa prop d'un any va ser a les festes de València. Enguany, si hi arriba, podria ser perquè el cremen definitivament. En bona mesura, de fet, la seua fi política podria esdevenir-se a mans dels dos pols de poder que mantenen el partit encara animat, Madrid i el País Valencià, els bucs insígnia dels conservadors. Aguirre i Camps, embogits de poder i de majories absolutes i pràcticament absolutistes, haurien confiat a gent amb molta ostentació i poca traça assumptes de volada. Ara bé, tots dos, tant Aguirre com Camps, poden quedar tan tacats d'aquest serial que potser s'estan anul·lant com a possibles relleus del gallec. Ja ho deia el cartell de la darrera trobada bilateral: "Destino compartido".
