Ni el 'cas Gürtel' ni el 'cas Brugal' ni el 'cas Fabra'. Ni el deute de la Generalitat Valenciana ni els impagaments cada vegada més tardans als proveïdors. Ni els dèficits que presenten els serveis públics ni tampoc la manipulació flagrant dels mitjans de comunicació públics. Res de tot això, i de la resta, no afecta la imatge del PP valencià, que va camí de millorar, fins i tot, els seus espectaculars resultats electorals del 2007. Totes les enquestes són concloents: els conservadors valencians continuaran al poder i ampliaran distàncies amb els seus oponents.
La darrera enquesta publicada, encarregada pel diari El País amb motiu de la diada del Nou d'Octubre, indica que el PP fregaria el 60% dels vots. En perdria més de 100.000 respecte quatre anys abans, però es veuria afavorit per l'ensorrada galàctica del PSPV-PSOE, que amb prou feines si arribaria al 30% de les paperetes. Una desfeta, la del partit liderat per Jorge Alarte, que no aprofiten els partits amb què hi conviu, a l'oposició. Esquerra Unida superaria de poc el 5%, tot accedint a les Corts amb una representació exígua, mentre Bloc-Iniciativa-Verds (sota la marca de Coalició Compromís) ni tan sols rebria el 4% de les paperetes emeses. Dit d'una altra manera, l'abstenció serà la 'força' que més evolucione el 2011, ja que es preveu una participació baixíssima, fruit del desencant amb la política en general i amb els partits progressistes en particular. El repartiment d'escons (60-33-6) és força més benèvol pel PP que el 2007 (54-38-7), fins al punt que el mapa electoral resultant pot ser equiparable al de Múrcia.
L'única dada positiva per aquells que somnien una alternativa a Francisco Camps és que aquest tan sols supera d'un punt (40% a 39%) aquells que se l'estimen més de president que no Alarte. Un frec a frec fictici, però, perquè, a l'hora de mostrar la seua preferència de vot, els electors consultats es decanten molt majoritàriament pel PP, que únicament perdria un de cada onze votants del 2007, una franja de gent que ni tan sols passa a engrossir les files d'UPyD, sinó que en restaran al marge, de les eleccions.
De fet, Camps és suspès per primera vegada pel conjunt dels valencians, que li atorguen un 4,4, quan l'any passat va arribar al 5. Jorge Alarte hi aconsegueix un 4, pel 4,2 de l'enquesta del 2009, amb el problema afegit que únicament el coneixen el 22% dels valencians, dos punts més que ara fa dotze mesos. El 43% vol que guanye les elecciosn el PP, una dada que, per si sola, ja voreja la majoria absoluta. El PP és en condicions de canviar de candidat, si així ho estima convenient. L'electorat no el penalitzarà pas, segons que es detecta de l'enquesta d''El País': dos de cada tres valencians troben necessari un relleu al capdavant del PPCV; entre els votants del PP, el 35% consideren que ja n'hi ha prou, de Camps.
Les dades, decebedores per aquells que esperaven un tomb polític al País Valencià, confirmen allò que hom pot percebre pel carrer: la pulsió de canvi és mínima, encara més greu atenent la situació d'extrema gravetat que travessen les principals institucions, al capdavant de les quals hi ha tot de polítics encausats per la justícia. No ajuda la tendència a la baixa que impera a la intenció de vot al PSOE, al conjunt de l'estat, però tampoc el poc tremp que fins ara han demostrat aquells que haurien d'erigir-se com a alternativa.
Tenint en compte que el PP governa el País Valencià des del 1991, el fet que el PP no sols no perda pistonada, sinó que fins i tot hi accelere, ha de fer pensar més d'un i de dos. El 2007 ja va haver-hi, aquest propòsit d'esmena, però al remat els resultats sembla que tornaran a ser més magres. Les urnes, les únqiues jutgesses vàlides a l'hora d'aportar i de llevar raons, dictaran sentència d'ací a set mesos i escaig.
