Tal i com es preveia, el coordinador general d'Esquerra Unida i coportaveu al Congrés dels Diputats del grup parlamentari Esquerra Verda, Gaspar Llamazares, s'ha imposat en la votació interna del seu partit per tal de decidir la persona que esdevindria candidata a la presidència del Govern espanyol. Per primera vegada, de fet, s'ha celebrat un procés d'aquestes característiques a Esquerra Unida: la candidatura del riojà ha hagut de competir davant la valenciana Marga Sanz, secretària general del Partit Comunista del País Valencià (PCPV), i finalment ha aconseguit una còmoda victòria, ja que el 62,5% dels vots han defensat que repetesca com a cap de cartell, pel 36,4% que ha optat per Sanz. En tot cas, tan sols la meitat de la militància ha emès el seu vot:
dels poc més de 50.000 afiliats d'Esquerra Unida a l'Estat només han estat 23.000 els que s'han molestat a retornar omplerta la carta en què se'ls demanava l'opinió sobre el candidat al Congrés el 2008.
Val a dir, però, que la participació al País Valencià ha estat sensiblement superior. Pràcticament ha votat el 75% de la militància, cosa que demostra l'ebullició que viu la formació roja d'un temps ençà. No debades, la seua situació interna ha afectat l'estabilitat del Compromís, grup parlamentari a les Corts valencianes que també inclou representants del Bloc Nacionalista. Els crítics amb la direcció del partit al País Valencià, organitzats al voltant d'Iniciativa del Poble Valencià -recentment constituïda en partit i fins ara coneguda com Esquerra i País- i del corrent Projecte Obert -que aixopluga independents i destacadíssims exmembres del PCPV com ara Joan Ribó-, han provocat un terratrèmol gegant al si d'EUPV. La substitució de la síndica del Compromís, Glòria Marcos, per Mònica Oltra -coportaveu d'Iniciativa i expulsada d'EUPV juntament amb la seua companya Mireia Mollà, per avalar el relleu de Marcos-, amb l'aquiescència del Bloc, ha enfurismat la direcció d'EUPV, controlada pels comunistes, Espai Alternatiu i els fidels a la coordinadora general. És en aquestes circumstàncies que cal emmarcar, precisament, el pols de Marga Sanz a Llamazares, el qual no oculta les seues simpaties per aquells que més el defensen al territori valencià, çò és, Iniciativa i Projecte Obert.
Però el pes dels comunistes al si d'EUPV -el 60%- no és el mateix que a àmbit estatal, i els resultats de l'elecció interna d'EU ho evidencien. Malgrat que el resultat de Sanz pot considerar-se acceptable, queda lluny del que haguera estat una possible victòria. Llamazares, tampoc no cal oblidar-ho, ha rebut fortes crítiques de l'organització per una política que molts consideren massa “pactista” amb el PSOE de José Luis Rodríguez Zapatero. Aquest desencontre amb el coordinador general ha estat aprofitat només en part per Sanz, la qual, però, s'ha afanyat a reclamar l'ajuda de tota Esquerra Unida perquè Llamazares obtinga un bon resultat al març vinent.
Al seu torn, la líder de la formació al País Valencià, Glòria Marcos -que ja ha anunciat que no optarà a revalidar el càrrec de coordinadora a l'assemblea que properament celebrarà EUPV-, ha afirmat que dóna ple suport al guanyador de les primàries, però que alhora demana ple suport d'aquest pel candidat que esculla EUPV com a cap de llista per València, l'única de les tres circumscripcions per les quals la formació té representació al Congrés -les altres dues són Madrid, amb dos diputats, i Barcelona, amb dos més sota les sigles d'ICV-. Un regal enverinat, doncs, el del suport de Marcos a Llamazares, ja que implica que aquest renuncie a qua la diputada Isaura Navarro somie amb continuar a la carrera de San Jerónimo.
Navarro és independent, però té molt bona sintonia amb Projecte Obert i Iniciativa. Fa quatre anys va aconseguir encapçalar la candidatura valenciana gràcies al desgavell intern que vivia EUPV, però en aquesta ocasió sembla molt més difícil, per no dir impossible, que la tempesta la duga a bon port. S'ha significat massa com a crítica amb Marcos i el PCPV, i aquests, que tenen la paella pel mànec, no valoren gaire el treball que aquesta ha desenvolupat a l'hemicicle madrileny. Una tasca que, en canvi, sí que és molt reconeguda pels companys de grup parlamentari i, també, per part d'altres diputats. Més encara, la jove Navarro ha aconseguit, amb mesures de clar tarannà social i republicanista, atraure l'afecte de sectors diversos de la societat civil valenciana. Tot plegat no servirà de res, i Navarro ni tan sols no tindrà l'ocasió de mesurar les seues forces amb el bipartidisme imperant.
El consell nacional d'EUPV té coll avall que ha de ser Antonio Moltabán, qui ocupe el número 1 per València. Exregidor de València i exlíder històric de Comissions Obreres, l'edat de Montalbán gairebé dobla de la Navarro, i és vist com una provocació pels sectors disconformes amb Marcos. Aquests, de fet, ja preparen una estratègia de resposta, i de magnitud considerablement forta: pactar amb el Bloc i amb Esquerra Ecologista una llista unitària al Congrés, i oferir a la diputada Navarro d'encapçalar-la. Les possibilitats d'aconseguir escó són escassísimes, però com a mínim deixarien clar el seu rebuig a la manera de fer de Marcos i companyia, els quals tampoc no són menys planificadors i ja preveuen de repetir el que anomenen “allò més paregut al Compromís possible”: o siga, allò que quede d'EUPV -principalment, el nom, que és allò que ven-, més Izquierda Republicana i Els Verds del País Valencià, durament enfrontats als altres ecologistes.
Aquest escenari bipolar a l'esquerra del PSOE situa Llamazares en un escac i mat absolut: a qui donarà suport, al míting que haurà de fer a València? A aquells que li donaven suport en el procés de primàries i que duran com a cap de candidatura a la seua bona amiga Isaura Navarro? O, en canvi, haurà de sotmetre's a la dura realitat i fer costat Antonio Montalbán, que de ben segur ha optat per Marga Sanz en el procés d'elecció interna? Que no ho dubte ningú, estarà amb els segons... si bé aquell dia, potser, dinarà en secret amb els primers.
