Si a Francisco Camps li hagueren dit, ara fa tres mesos, que el País Valencià rebria més de 1.200 milions d'euros extra gràcies al nou model de finançament, no s'ho hauria cregut. Ni de lluny, no s'ho hauria imaginat. En canvi, la sensació estesa al si del PP valencià,
al partit que governa aclaparadorament la Generalitat Valenciana, és que la quantitat és sensiblement inferior a allò que els correspondria, sobretot quan es comparen amb Catalunya. Els populars valencians, després de fer números i més números, situen en 2.400 els milions d'euros amb què no hi havia cap "discriminació" respecte el Principat.
El desànim creixent a la seu del PP valencià té a veure, òbviament, amb la dada de l'aportació extraordinària que hi farà l'estat, més d'11.000 milions, molt per damunt dels 9.000 que, com a molt, s'esperaven a can Camps. Com que, Catalunya a banda, les autonomies més pitjor tractades són la valenciana, la balear i la madrilenya (tot i que, en aquest cas, caldria restar-hi l'anomenat "efecte seu"), a la Generalitat Valenciana troben que la quantitat és plenament insuficient. De fet, els valencians continuaran sent finançats per sota de la mitjana, com fins ara. No tocarien la franja central si no reben 1.600 milions. I encara més: el fet que s'hagen agafat les xifres demogràfiques del 2007 a fi de determinar el factor poblacional provoca que 200.000 valencians que actualment hi resideixen no siguen comptabilitzats.
A Camps no li ha fet el pes aquest nou model, però no hi ha eixit al pas com podíem imaginar. Ans al contrari, la seua delicada situació judicial recomana de no parlar massa, no siga cas que- Camps s'ha limitat a dir que continuarà lluitant per un finançament just, però no ha estat tan sever en les seues declaracions com sí que ho han estat uns altres dirigents del seu partit, tant del País Valencià com, sobretot, d'unes altres comunitats. Al capdavall, Camps rep aquests diners com aigua de maig, són una autèntica benedicció per a la caixa de l'administració valenciana, malmesa com cap altra. El seu estat de preocupació pel conegut com a "cas Gürtel" és tan elevat que, en ser preguntat aquesta setmana per les seues sensacions sobre l'evolució del mateix, Camps ha respost que està ben satisfet pel nou finançament. Tot, excepte parlar del tema tabú, ni que siga felicitant-se per un sistema que no li acaba de fer el pes quan el compara amb el cas català o l'andalús.
En declaracions a la premsa aquest dijous, 16 de juliol, el vicepresident primer del Consell i possible successor de Camps en cas que aquest dimitesca del càrrec, Vicente Rambla, ha assegurat que el PP valencià, i evidentment el govern autonòmic, continuaran barallant-se amb Madrid perquè millore el sistema en relació als valencians. En qualsevol cas, les paraules guerreres han quedat molt per sota de les pronunciades per uns altres líders del partit. Antonio Beteta, a Madrid, ha asseverat que els populars madrilenys s'han abstingut a la reunió celebrada ahir dimecres al Consell de Política Fiscal i Financera perquè així ho havia indicat la direcció encapçalada per Mariano Rajoy. El president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez-Feijóo, no ha estat menys crític amb el model consensuat el cap de setmana passat. En canvi, la Generalitat Valenciana es manté en un tímid segon pla, potser esperant a l'evolució d'esdeveniments diversos, sobretot pel que fa a l'episodi Gürtel.
No debades, aquesta mateixa setmana, en reunió bilateral amb el ministre de Foment, José Blanco, Francisco Camps va haver d'enfrontar-se a tot de preguntes incòmodes, durant la roda de premsa posterior a la cimera. Una oportunitat que han tingut els periodistes madrilenys de què no gaudeixen mai els valencians. De tota manera, Camps va escapolir-se de totes i cadascuna de les preguntes sobre el cas Gürtel, amb la inestimable ajuda de Blanco, que pregava els comunicadors a cenyir-se al motiu de la trobada. Camps, en un moment de la conferència de premsa, fins i tot va saludar la "bona relació" que hi ha amb el govern estatal, quan en realitat la seua acció política es fonamenta, en bona mesura, en un atac constant envers l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero. Com quan ha lloat el finançament (també en set inquirit pel cas Gürtel, també eixint-ne per la tangent), Camps està tan i tan nerviós que arriba a agrair el tractament del govern estatal al País Valencià.
Quan es desperte del malson en què viu de fa mig any, si és que desperta mai, de segur que activarà la vena furibundament reivindicativa amb Madrid. El finançament és una basa que no malbaratarà només que prenga consciència de la realitat.
