Aquests dies contemplem com els millors clubs d'Europa (FC Barcelona, Manchester United, Chelsea i Reial Madrid) es rifen el jugador del València CF David Villa. La dramàtica situació que viu el club de Mestalla, amb un deute que frega els 600 milions i un estadi nou a mig fer, que no pot concloure per la manca de liquidesa,
ha obligat els dirigents de l'entitat a vendre la joia de la corona. I aquesta no és una altra que l'asturià, màxim golejador de l'Eurocopa del 2008 i màxim realitzador de la història del València en una sola temporada: enguany mateix ha fet 28 dianes. 25 milions i Negredo ofereix un Reial Madrid que a més compta amb els altaveus de la premsa estatal, que mira de collar Villa perquè aquest diga obertament que vol marxar a la meseta. 40 milions i la cessió de Martín Cáceres, és l'oferta del FC Barcelona.
El Chelsea ha posat 47 milions damunt la taula, i el Manchester United podria arribar-ne als 53. Una subhasta en tota regla que, malgrat tot, no servirà per sanar el malalt. La primera institució esportiva del País Valencià travessa un moment dificílissim, i el ben cert és que l'ingrés que hi haja per David Villa simplement serà això, almoina pura i dura. En qualsevol cas, el president del club i el director esportiu, Manuel Llorente i Fernando Gómez Colomer, estan disposats a tesar la corda al màxim possible, mirant d'aconseguir una injecció que depasse el mig centenar de milions d'euros.
L'opció blaugrana guanya força en les últimes hores, i no sols perquè "el Guaje" ho diguera al seu dia i perquè l'estil de joc de Pep Guardiola encaixe a la perfecció amb el seu. També tenen molt a veure les reticències del valencianisme en general envers el Reial Madrid, d'ençà que els del Santiago Bernabéu van pispar-los Pedja Mijatovic. Des d'aleshores resulta fàcil escoltar com els seguidors del València es refereixen als madridistes amb un terme: "Prepotència". Però tornem als números, que de tan roents cremen a la distància. El València està immergit en una ampliació de capital que, de no completar, abocaria el club al tan temut concurs de creditors.
Tot plegat perquè qui n'era president fins dues setmanes enrere, Vicente Soriano, va ser incapaç de complir la seua promesa de vendre les parcel·les de l'actual estadi (el vell camp de Mestalla, que amenaça de fer-se encara més vell per culpa de la crisi immobiliària), una operació econòmica vital per a les arques del club. El València pensa ingressar-hi vora 400 milions d'euros, una xifra important que serviria per sanejar una gran part del deute. No tota, però, ja que les facilitats que van donar-los tant l'Ajuntament de València com el de Riba-roja (en aquest últim cas, amb l'operació de Porxinos, una requalificació els rèdits de la qual ja s'han fos), i sobretot Bancaixa, al remat no han servit de gaire res.
s ara Bancaixa, de fet, qui dirigeix el rumb del club. La insolvència dels dos darrers presidents (Juan Soler i Vicente Soriano, els dos màxims accionistes) ha fet que l'entitat creditícia, que tampoc no travessa un bon moment (en part per culpa del València i d'inversions funestes que ha fet de la mà de la Generalitat Valenciana, com ara la de Terra Mítica, parc temàtic en venda), es pose al capdavant de la societat anònima esportiva que, no cal oblidar-ho, és el València CF. Llorente, que va ser conseller delegat en l'època de Paco Roig com a president, i Javier Gómez, actual conseller delegat i home lligat a la caixa valenciana per excel·lència de fa anys, són els dos homes encarregats de salvar els mobles i de fer que Bancaixa cobre els crèdits que el València hi ha contret. Realment, doncs, al València no li va la vida amb treure tres o sis milions més de l'operació Villa.
En realitat, el seu futur es juga als despatxos dels bancs i de les grans constructores, on ha de signar com més aviat millor la venda de les parcel·les en qüestió. Amb aquests diners, podrien reprendre's les obres del nou estadi, aturades de fa mig any, i emigrar-hi al més prompte possible. Allà podrà explotar els baixos comercials i treure profit als 20.000 seients més de què disposarà. Fins i tot ja pensen com batejar el nou estadi, que de ben segur serà amb una marca comercial. Tant de bo tinguen més sort que no han tingut amb Valencia Experience, una empresa fantasma l'objecte la qual es desconeix tant que fins i tot ja ha desaparegut, una firma que no ha abonat ni un sol euro per l'any que ha patrocinat el València.
Els de Mestalla van haver de buscar una altra marca a meitat de temporada, la casa d'apostes Unibet, contracte que acaba de renovar per l'any vinent. Engrunes, però, com la del contracte de televisió signat amb Mediapro, pel qual ingressarà 44 milions l'any. Engrunes, com David Villa, que ni tan sols alleujarà els números rojos del club. El València, només en concepte d'interessos, engreixa el seu deute en 60.000 euros cada dia que passa.
