El serial de l'operació Gürtel amenaça de llegar per a la història capítols surrealistes sense fi. Per si no hi havia prou amb la fesomia engominada de Francisco Correa ni amb el bigoti mexicà d'Álvaro Pérez. Per si no hi havia prou amb què el Bigotes siga nebot de l'actor Andrés Pajares i estiga casat amb una exmamachicho, el mateix Bigotes que va gaudir a la seua boda de la presència de la plana major del PP valencià (començant pel mateix Francisco Camps), ara resulta que entra en escena, i amenaçant de parlar sense embuts, qui va ser el sastre de capçalera del cap del Consell. Li diuen, només faltava això, com el torero més famós del moment, José Tomás, i els detalls que aporta a la investigació poden acabar sent decisius en el procés obert contra Camps i el seu número 2 al partit, Ricardo Costa.
Les declaracions de Tomás deixen escrit, negre sobre blanc, quin era el modus operandi del president valencià: quan volia un vestit, de gala o no, anava a Madrid i el sastre Tomás li prenia les mides fil per randa. Camps, però, ni pagava en l'acte ni ho feia més tard; ni abonava les despeses en metàl·lic ni tampoc ho feia amb targeta. No es preocupava de coses tan innecessàries, perquè d'això se'n feia càrrec, absolutament, l'empresa Orange Market, la filial valenciana de Special Events o, el que ve a ser el mateix, la mercantil que s'ha fet un fart d'organitzar actes de partit i de país. Ara com ara no se sap ben bé què va facturar a cadascú, ni tan sols si a un dels dos (al Partit Popular, és clar), li facturava alguna cosa. El jutge Baltasar Garzón ha trobat indicis de possible finançament il·legal de com a mínim 420.000 euros.
Caldrà veure com evoluciona el cas en qüestió, perquè el cas aterra ara al Tribunal Superior de Justícia valencià, on se'n faria càrrec de la instrucció, teòricament, el jutge moderadament conservador José Flors, de l'associació Francisco de Vitoria. Si és ell qui rep el sumari obert a Madrid per Garzón, és possible que no faça allò que tant agradaria al president del tribunal, Juan Luis de la Rúa, açò és, arxivar-lo en no trobar cap indici delicitiu. L'amistat de De la Rúa i Camps és, com ha quedat meridianament clar per boca del mateix president, absolutament cordial. "Caldria trobar una paraula diferent a l'amistat, per definir-la", ha dit Francisco Camps.
D'altra banda, també van aixint a la llum tot de trobades misterioses entre els implicats en la trama i personal de la Generalitat o d'empreses molt vinculades al govern valencià. A l'edició d'aquest dimecres, 18 de març, el diari Levante publica una informació segons la qual, a les acaballes del 2007 i a Marràqueix, el director general de Ràdio Televisió Valenciana, Pedro García, va ser objecte d'una festa sorpresa s'aniversari en què van col·laborar, i de quina manera, Orange Market i la família de Juan Cotino, vice-president del Consell. En concret, Orange Market va fer l'organització de l'esdeveniment, samarretes per a l'ocasió incloses, i Vicente Cotino (germà de Juan i beneficiari de 20 concessions de centres de la tercera edat al País Valencià) va posar el seu avió privat a disposició de García, que no sabia on anava però sabia que no seria a l'infern. La resta de participants a la festa van acudir amb aerotaxis. Segons les fonts a què ha tingut accés el diari, en qualsevol cas, cadascú va abonar la seua part del pastís.
Tot plegat fa evident les connexions entre la presumpta trama corrupta i capitosts de la Generalitat. Álvaro Pérez, el gerent d'Orange Market, ha vist com la seua dona és reiteradament contractada per Canal 9, que fins i tot li ha encarregat les últimes tres edicions de les campanades de cap d'any. Al seu torn, García, com a cap de RTVV, ha donat ordres expresses que les informacions referides al cas GürtelSilenzio stampa, que dirien a Itàlia, però de part dels mateixos mitjans públics. no apareguen ni de passada als informatius de la televisió i ràdio públiques. Ni paraula. Així doncs, els mitjans públics han omès tota referència a l'operació endegada pel jutge Garzón, i es limiten a treure Camps en tot d'actes de suport, sempre aplaudit i sempre proposant nous plans contra la crisi econòmica, "que és allò que realment ens ocupa". Les crítiques de l'oposició, que està sent molt curosa mirant de deixar al descobert Camps i els seus sense necessitat de badar boca, no apareixen ni que siguen molt piadoses.
Mentrestant, les falles estan en plena ebullició. A la jornada de dimecres, la Nit del Foc, ha acudit el president del PP estatal, Mariano Rajoy, mirant de fer costat l'afectat Camps. A la junta directiva estatal del proppassat dilluns, però, Camps no hi va fer acte de presència, potser per no centrar una altra vegada els objectius de les càmeres i amb la certesa que, si hi anava, els mitjans de comunicació només parlarien d'ells. Inesperadament, de fet, qui era (i encara és, però ben tocat) un dels bucs insígnia del PP a l'àmbit estatal es cuida i molt d'aparèixer als actes públics. L'ombra de la sospìta que plana per sobre d'ell és, com més va, més ampla.
