Jorge Alarte podria tenir més problemes dels previstos per esdevenir candidat del seu partit, el PSPV-PSOE, a la Generalitat Valenciana. A hores d'ara, l'alcalde de Morella i portaveu adjunt dels socialistes a les Corts, Joaquim Puig, valora seriosament la possibilitat de presentar-se a un procés de primàries perquè té de termini fins el 19 de setembre. Fins aquell dia, i des del 4 de setembre que se celebrarà el comitè nacional de la formació, Puig té de temps per fer una passa endavant i concórrer-hi en representació del lermisme i com a alternativa a Alarte per a tots aquells que n'estan ben decebuts.
I és que la decepció corre de dalt a baix del partit. Els dos anys que aviat farà Alarte com a secretari general dels socialistes valencians no han servit perquè el partit tinga més a l'abast de recuperar el poder. Fet i fet, totes les enquestes, malgrat el mediàtic 'cas Gürtel', indiquen que els conservadors valencians renovaran amb comoditat la majoria absoluta, actualment tan còmoda que arriba al 52% dels vots. Ni la possible abstenció d'alguns votants del PP no evitaria el triomf dels populars, diuen els sondatges, atès que la desmobilització sembla encara més notable del costat socialista, sens dubte capitalitzada per la crisi econòmica.
Els socialistes han estat incapaços de transmetre que la crisi valenciana té un perfil propi, més aguditzat encara que al conjunt de l'estat. Les dades de la desocupació així ho indiquen, com a conseqüència de la caiguda del sector serveis i de la construcció, pilars de l'economia autòctona de fa anys i als quals no s'ha plantejat cap alternativa en tot aquest temps. Els socialistes, però, ho han fiat tot al 'cas Gürtel' i a les tibantors internes d'un PP que ara no sols té Camps imputat, sinó també els presidents provincials i respectius presidents de les diputacions castellonenca i alacantina, Carlos Fabra i José Joaquín Ripoll.
Tot plegat, doncs, ha fet pensar Puig que potser tindrà ocasió de vèncer Alarte en una votació a què estarien cridats els 23.000 militants de la formació i que vindria animada per la celebració d'un procés paral·lel a Madrid, on el secretari general, Tomás Gómez, i la ministra de Sanitat espanyola, Trinidad Jiménez, aspiren a enfrontar-se amb Esperanza Aguirre el 29 de maig del 2011. La direcció federal, al contrari que a Madrid, no desitja unes primàries al País Valencià. Ni Zapatero ni Blanco no en volen ni sentir a parlar... Però potser no pensa igual Leire Pajín, secretària d'organització del PSOE i benidormera de pro, persona que va ser cabdal alhora d'encimbellar Alarte a la secretaria general del PSPV. Ara, en canvi, se'n sent ben llunyana, sobretot per l'episodi de la moció de censura de la capital turística valenciana, on ella (sense externalitzar-ho, però) i sa mare, la regidora Maite Iraola, van adoptar una posició diametralment oposada a la d'Alarte. Allò va acostar Pajín i Puig, que també cau millor que no abans a les comarques alacantines, on el seu contrincant a l'11è congrés socialista li va guanyar la partida.
Ara potser seria diferent. La votació de les primàries seria totalment secreta i no participarien delegats, sinó que cada persona significaria un vot. Esdevenir presidenciable seria tot un trampolí per Puig, que s'inicià en política com a cap de premsa del president Joan Lerma i que té més bona oratòria que no Alarte, per bé que també és un parell de dècades major. En tot cas, la sulsida seria notable, i Alarte fins i tot es veuria obligat a dimitir el càrrec de secretari general. Sempre va dir que entenia la secretaria general com una plataforma des de la qual esdevenir candidat a la Generalitat, tot al contrari de Puig, que va deslligar aquest procés del congrés del setembre del 2008, fins al punt que aleshores va coalitzar-se amb el jove Francesc Romeu i va donar a entendre que ell tan sols seria el secretari general, mentre Romeu reptaria Camps al 2011.
L'alartisme, malgrat tot, pensa que la reflexió iniciada per Puig al juliol i que conclourà al setembre no és res més que un farol amb què busca d'integrar-se ell i els seus a les llistes que venen. Per això Alarte ja ha fet gestos que indiquen que la trentena i mig de diputats que integren l'actual grup socialista tenen garantit el seu futur polític, siga a l'hemicicle o a llistes locals. Aviat sabrem què passa finalment.
