Si fins ara comptàvem els precandidats a la secretaria general del PSPV-PSOE amb números creixents, la inèrcia inevitable en aquests casos comença a agafar el sentit invers. Des d'ara, el compte serà cap enrere, fins que el 27 de setembre, al Palau de Congressos de València, només quede un candidat: el que, si res no ho evita, comandarà el partit els propers quatre anys.

Aquest dijous, el regidor de València José Luis Ábalos, el penúltim que va llançar-se a la cursa successòria de Joan Ignasi Pla, ha anunciat que abandona aquesta cursa, i que ho fa perquè no ha reunit el percentatge d'avals suficient. Per decisió de la comissió gestora que comanda el partit, i que presideix Joan Lerma, aquesta xifra és el 25% dels 565 delegats que acudiran al conclave, açò és, 144 avals. Una elevada xifra -al 2000, sense anar més lluny, només calia el 10% del total- que posa molt difícil la compareixença a la contesa final de més de dos candidats. Fins i tot a aquests dos candidats amb més suport, Jorge Alarte i Joaquim Puig, tenen dificultats per recollir-los tots, ja que hi ha importants sectors del partit que no volen pronunciar-se en favor d'un candidat o un altre a fi de no tallar les seues possibilitats d'ascens al si de la formació.

La renúncia d'Ábalos es produeix després que l'elecció de delegats a la ciutat de València -on és president del PSPV-PSOE- significara un dur colp als seus seguidors. A Orriols, l'agrupació que sempre ha dominat sobradament, envia molts delegats favorables als seus rivals. El nord de la ciutat de València ja no és el que era, internament.

I a qui donarà suport ara Ábalos? Aquest dijous ha desvetllat que el seu candidat, ara com ara, passa a ser Jorge Alarte. "s l'únic que implica renovació", diu, i de fet és de qui més prop estava abans de fer el pas de presentar-se tot sol. Comptat i debatut, de ben poc ha servit aquest intent d'Ábalos: no és públic el nombre d'avals amb què compta -gairebé tots de València ciutat i les comarques alacantines,- però ben bé podrien ser una trentena. Com a molt. Ben lluny dels 144 que calien per superar el tall de divendres 26 a la vesprada.

La situació canvia per moments, doncs, en la cursa successòria del PSPV-PSOE. Aquest mateix dijous, el tercer en discòrdia d'aquest 'tour de force', Francesc Romeu, es reuneix a Madrid amb el vicesecretari del PSOE, José Blanco, i la secretària d'Organització, Leire Pajín.

L'objectiu de la cúpula de Ferraz és convèncer Romeu que desistesca d'optar a la direcció de la federació valenciana, encara més quan ha recollit més avals que ningú no es pensava. Podria tenir prop d'un centenar -fins ara, cap dels cinc precandidats no ha mostrat les cartes,- i aquesta xifra és ben respectable, encara més quan ell i Ana Noguera -que anirà pels números d'Ábalos, entre 20 i 30 avals més- podrien tenir a tocar ser la tercera opció i decantar el congrés cap a un costat -Alarte- o un altre -Puig.

Blanco i Pajín s'estimen més Alarte que no un Puig a qui consideren de la vella guàrdia, però la relació de Romeu i Alarte és desconcertant: van créixer junts políticament, ambdós son "fills" de Ciprià Ciscar i coetanis, però per això mateix els recels mutus provenen de fa una dècada, perquè l'un i l'altre lluitaven per ser el dofí de l'antic número 2 del PSPV. A més, Alarte ha estat força més moderat que no el tàndem Romeu-Noguera -i també més moderat que Puig,- ja que l'alcalde d'Alaquàs només vol parlar de canvi si aquest es materialitza en la seua figura. Ferraz, que no vol un congrés de confrontació, farà mans i mànigues perquè les quatre precandidatures que resten acaben foses en una de sola, però el camí és costerut. De fet, fins fa una setmana Pajín mirava de seduir l'alcalde d'Elx, Alejandro Soler, perquè esdevinguera l'opció escollida des de Madrid -cosa que tampoc no garanteix la victòria, però, com demostra la llarga vida de la formació,- però el primer edil ha optat per restar al marge i fer costat a Alarte. No sols això, sinó que ha depurat convenientment dos assessors del seu equip de govern il·licità que aniran a València com a delegats i que han manifestat el seu suport a Puig. Unes formes que indiquen, més enllà del nerviosisme d'aquests dies, la implicació de Madrid en el conclave.

Soler no vol quedar malament amb Pajín, però tampoc no volia -com ella li va pregar- abandonar l'alcaldia més important que governen els socialistes valencians, ni que siga gràcies a un pacte.

Puig president, Alarte secretari general i Romeu vicesecretari general?

s allò que somien a Ferraz i la Moncloa, però a hores d'ara és complex. Molt complex. Al PSPV, precisament, no guarden massa bon record de les intervencions quirúrgiques a què el PSOE ha sotmès la federació als últims anys, i recelen de conxorxes d'aquest tipus. A més, José Luis Rodríguez Zapatero, en un atac d'imprevisió més, va respondre, a una pregunta sobre el congrés valencià, que s'havia d'imposar la democràcia, i que seria secretari general amb plens poders aquell que guanyara d'un sol vot els seus contrincants. Com ell al 2000, vaja.

Sembla que aquest joc net no és tan desitjat a Madrid, que mira de teixir un acord multilateral encapçalat per un líder, Jorge Alarte, que ni tan sols no gaudeix de bona opinió entre la cúpula socialista federal. Segons aquesta cúpula, i per dir-ho ras i curt, el mal menor.

La setmana vinent, la setmana decisiva, el penúltim capítol d'aquest serial que marcarà el futur del socialisme valencià..