No és gaire habitual que el govern valencià rectifique. Més aviat, tot al contrari. Si per alguna cosa es caracteritza el PP que és al capdavant de la Generalitat Valenciana és, justament, per la seua determinació a l'hora de defensar els seus posicionaments: Estatut poc agosarat, transvasament de l'Ebre, tancament dels repetidors d'Acció Cultural del País Valencià, promoció dels grans esdeveniments, manipulació dels mitjans de comunicació públics- I, fins ara, l'obsessió d'impartir Educació per a la Ciutadania en llengua anglesa. Fins ara.


Aquesta dèria, que va començar com una amenaça amb pocs fonaments, que va evolucionar de forma seriosa i que ha acabat com un torcebraç evident contra el govern estatal i la classe educativa; s'ha fet famosa i ha menat cap a un atzucac de difícil solució. Ni el Consell cedia ni tampoc no ho feien els alumnes i els professors, farts d'una imposició que voreja la il·legalitat, donat que l'anglès no és llengua oficial del País Valencià.   Darrerament corria una brama que informava d'un presumpte suspens generalitzat, perquè els professors tant els de filosofia com els d'història, els únics capacitats per a ensenyar la matèria, no se'n sabien avenir: havien de transmetre els coneixements a un mestre d'anglès que, al seu torn, havia de traduir les preguntes dels alumnes al docent que realment tenia la capacitat instructora.

Fet i fet, les manifestacions s'hi han succeït, durant les darreres setmanes. De manera simultània a València, Castelló de la Plana i Alacant s'han fet massives protestes contra el dictat del govern de Camps i en concret contra la idea del seu conseller, el forense Alejandro Font de Mora. Tant els professors com els joves de segon d'ESO han criticat sense embuts el Consell, una tensió que també s'ha covat a les universitats: el deute que l'executiu manté amb aquestes institucions no ha fet sinó augmentar, any rere any, i enguany el desencís ha estat renovat, ja que el compromís de Font de Mora d'invertir-hi 800 milions ha quedat reduït a menys de 600, una vegada aprovats els Pressupostos.

  L'estira i arronsa, per tant, ha anat in crescendo', i ha acabat per fer repensar a Camps i els seus la manera de dur aquest tema. Per primera vegada en tot aquest temps, i sense que servesca de precedent, la Generalitat Valenciana, per boca del seu màxim responsable, ha apuntat la possibilitat d'ajornar l'aplicació estricta de l'Educació per a la Ciutadania en anglès fins l'any vinent. Enguany tan sols onze professors d'història i filosofia, amb prou coneixements de la llengua de Shakespeare, hi han fet el pas. Onze, a tot el país. Onze herois, segons que els ha qualificat Font de Mora.

La reunió del conseller del ram amb la Mesa per l'Ensenyament del País Valencià, on hi ha representats els diversos sectors afectats per la decisió, ha estat providencial. D'ella ha eixit el canvi de rumb del Consell i el convenciment dels sindicats, professors, pares i alumnes que l'any vinent, tot i els desitjos anglòfils del cap del govern valencià i el seu home a l'ensenyament, ja en parlarem-

Si enguany ha estat impossible complir aquests desigs, res no indica que al curs 2009-2010 les condicions canvien de manera substancial. La composició del cos docent és la que és, i la vehemència dels contraris a l'enginy, també.

De moment, doncs, moltes de les classes d'Educació per a la Ciutadania que havien quedat en suspens -una hora setmanal que en tot de casos es dedicava a criticar la decisió del govern valencià. La matèria, per bé que retallada quant als continguts més polèmics gràcies a la mà censora del Consell, que l'ha aigualida en extrem, continuarà el seu camí amb normalitat. O, més ben dit, començarà a impartir-se amb normalitat.