Costa de creure, però al País Valencià, un territori econòmicament potent i farcit de centres comercials, un país on viuen més de cinc milions de persones i que s'insereix a l'Europa occidental, encara no hi ha cap centre de la multinacional sueca Ikea. En disposen de més de tres centenars arreu del planeta, que és aviat dit, però no cap a les comarques valencianes.
Al Principat de Catalunya, n'hi ha un parell, i l'estat espanyol en té a Astúries, a Múrcia, a Jerez de la Frontera, a Saragossa... Però no a València, ni a Alacant ni a Elx ni a Castelló de la Plana. L'absència de centres d'Ikea al País Valencià provoca que milers d'habitants emigren els dies festius cap a la meseta, cap al sud i cap al nord, amb l'objectiu d'adquirir els seus productes. A l'era de la globalització i a un indret amb una renda per capita important, encara n'hi ha que fan centenars de quilòmetres per comprar mobles.
Per què s'esdevé, tot açò? s molt més senzill que no sembla. El govern valencià, temerós d'enfrontar-se amb el sector de la fusta, un sector que mou (o, més ben dit, movia) milers de milions d'euros, ha mirat d'endarrerir al màxim la instal·lació d'Ikea en territori propi. Hi ha la por que això provoque un descens encara més gran de la producció de moble valencià, i s'han ideat fórmules de tota mena perquè l'impacte fóra el menor possible: ara la fabricació d'una part dels mobles per part de les empreses valencianes, ara l'abonament dels suecs d'una taxa extraordinària que redundaria en benefici de les firmes autòctones... Maneres d'esquivar els recels que Ikea genera al País Valencià.
Dit d'una altra manera, l'executiu de Francisco Camps (i abans el d'Eduardo Zaplana) sempre han mirat de fer-se els suecs amb Ikea. I no serà perquè a l'un i l'altre els preocupen especialment els petits i mitjans propietaris. En realitat, el nombre de centres comercials s'ha incrementat notablement des que el PP hi governa. L'increment és lògic, atenent l'augment demogràfic (de poc més de tres milions de persones a més de cinc) i el model de vida anglosaxó que s'hi imposa, però en tot cas la proliferació de centres comercials recorda la reproducció dels bolets. No sols no hi ha cap moratòria, sinó que els ajuntaments mateixos provoquen aquest fenomen, delerosos com estan de captar contribuents d'anomenada. Vila-real, Alfafar, Sant Vicent del Raspeig, Paterna... De pretendents d'Ikea, mai no n'han faltat. Fet i fet, els empresaris suecs no descarten de crear dos o tres centres alhora. Un a les comarques meridionals i un altre que s'adrece sobretot a la demarcació valenciana i a la de Castelló. I aquell que els urgeix més, és aquest segon, atès que, al sud, Elx i Alacant tan sols estan separats de Múrcia (on hi ha un Ikea) per unes poques desenes de quilòmetres. I entre Alfafar (veïna de Sedaví, bressol del moble valencià) i Paterna, els suecs han escollit la segona, més propera a l'entrada nord del cap i casal i amb uns accessos encara una mica descongestionats. El centre comercial d'Alfafar ja està del tot atapeït de grans superfícies.
Una vegada calmats els ànims i decidida la ubicació predilecta, els empresaris suecs han topat amb un negociador sever, l'alcalde popular de Paterna, Lorenzo Agustí, que es nega a pagar més d'allò que havia pressupostat, per fer-hi els accessos. Ikea hi posa 34 milions, però l'obra requereix d'un esforç força superior. Encallades en aquest punt, les negociacions van trencar-se dilluns passat a un hotel de València, però l'endemà mateix van reprendre's com si res no haguera passat. Tothom sap que només els queda una eixida, que és l'entesa més ràpida possible, per tal de posar fi a un serial que s'allarga massa temps i que no beneficia ningú. Per bé que dilluns a la nit Ikea va fer escampar la brama que a la fi tan sols pensava erigir un centre a Vila-real (amb unes connexions viàries més barates) i no fer-hi cap a les comarques de València, dimarts ja eren a la taula de negociacions.
s molt més llarg que un part, gairebé tant com un procés de pau, i el distanciament sempre precedeix a l'acostament. Són estira-i-arronses que s'allarguen anys i panys però que, ara sí, semblen a prop de la seua fi. El sector del moble valencià ja s'ha fet la idea, els consumidors ho demanen i la predisposició d'Ikea, hi és. Tan sols caldrà lligar els molts serrells que queden penjant perquè els valencians puguen tenir un Ikea a pocs quilòmetres de casa seua. De segur que els farà més alegria que no la descafeïnada 33a America's Cup que se celebrarà aquest febrer, enmig del desinterès general, a la ciutat de València. Aquell sí que serà un gran esdeveniment de debò.
