La política valenciana viu aquests dies amb tanta intensistat el debat estatutari de Castella-La Manxa que gairebé fa l'efecte que siga el text propi i no el veí, aquell que se sotmet a debat a les corts espanyoles. L'apartat de la carta magna manxega que preveu una reserva hídrica del cabal del riu Tajo ha dividit en dos les formacions del País Valencià. Gairebé totes, per cert, fan força (o això fan veure) perquè l'Estatut de la comunitat presidida per José María Barreda no acabe recollint la referida reserva o, almenys, que aquesta siga menys quantiosa.
El text en qüestió parla d'una reserva de 4.000 hectòmetres cúbics, quatre bilions de litres d'aigua del Tajo, que evidentment condicionen i molt el futur del transvasament Tajo-Segura, gràcies al qual fa dècades que es reguen molts dels camps més meridionals del país. Cada any el Congrés espanyol aprova la quantitat que es transvasa, i d'ella depenen bona part dels cultius (i de la feina) tant del nostre sud com de la comunitat de Múrcia. La ponència que estudia la comissió constitucional del Congrés, que és el pas previ a la seua votació al plenari de la cambra, nega a la Junta de Castella - la Manxa la competència exclusiva sobre la gestió de los recursos intracomunitaris i també li impedeix de gaudir de dret de veto sobre qualsevol transferència que li puga afectar.
Tampoc no hi ha la disposició que clausurava el transvasament el 2015 i que tant ha escandalitzat els dos principals partits del País Valencià. Val a dir que en aquest punt tots dos grups, PP i PSPV-PSOE, hi han caminat de la mà des del primer moment: els socialistes, ja en temps de Joan Ignasi Pla i encara amb més virulència des que Jorge Alarte n'és el secretari general, han mantingut ací un discurs diamentralment oposat al que, per exemple, han exhibit respecte el transvasament de l'Ebre. El motiu, el fet que aquesta infraestrcutura ja està enllestida, i la de l'Ebre, no.
Populars i socialistes han acudit de bracet a tot de manifestacions en defensa del Tajo-Segura, tant a les comarques alacantines com a Múrcia. Compromís pel País Valencià (integrada pel Bloc Nacionalista Valencià i Iniciativa del Poble Valencià) també en defensa la vigència, per bé que amb un to diferent: el vessant ecologista dels segons els fa matisar que aquest recurs ha d'anar despareixent amb el pas dels anys. Esquerra Unida, molt més expeditiva en la matèria, es posiciona en contra de tots els transvasaments i no acudeix a les manifestacions en defensa del Tajo-Segura. Entre els aspectes de l'Estatut castellanomanxec que més rebuig desperta al País Valencià hi ha el dret a marcar les previsions de demanda d'agiua per a l'activitat econòmica i la inclusió, al preàmbul del redactat, de la referida idea que la comunitat "estima necessària una reserva d'aigua de 4.000 hectòmetres cúbics", una mesura que agrada el PSOE però que ha trobat l'oposició incerta d'un PP que va abstenir-se i que no sap ben bé com sortir-se'n.
De fet, els socialistes castellanomanxecs, per boca del president Barreda mateix, ha assegurat que ja està ben cansat d'aquest debat i que no li tremolarà el pols si veu que la millor eixida és la retirada del text estatutari per massa poc agosarat. Ja fa tres anys i mig que les Corts autonòmiques de la Manxa van validar el text, motiu pel qual considera que ja n'hi ha prou, d'embolicar la troca. No debades, el text va rebre el vist-i-plau inicial (i convençut) de la lideresa' del PP manxec, María Dolores de Cospedal, actual secretària general del partit a l'àmbit estatal. De Cospedal, exconsellera d'Esperanza Aguirre a la comunitat de Madrid, té a l'abast aquest feu històric socialista, les enquestes són ben bones amb ella, però la por a trepitjar cap bassal que afecte uns altres PP (el valencià, sense anar més lluny) pot fer-la defallir quan ja sembla tenir la platja a tocar...
Els socialistes valencians han agafat aquest debat com una oportunitat per tal de desgastar el PP, les contradiccions del PP, tot i que alhora hi hagen brollat les del PSPV mateix. Alarte ha vist com la duresa del text manxec ha quedat sensiblement retocada, però encara vol més, i no dubtarà a obrir un enfrontament amb la direcció dels socialistes manxecs (i, fins i tot, amb la direcció federal del PSOE) si veu que així pot eliminar per sempre més la imatge de partit sucursalista que el PSPV encara té entre els valencians, sobretot en un tema tan incòmode com ho és el de l'aigua.
Paral·lelament, Camps no vol una topada grossa amb De Cospedal. Ja en té prou ell, amb el cas Gürtel', com per també tibar la corda per culpa de l'aigua, un tema en què la ciutadania té ben clar, majoritàriament, que ell és "el bo", i els socialistes, "els dolents". La seua presència a la recent manifestació protransvasament Tajo-Segura celebrada a Múrcia, de fet, ha tancat un cicle de temps en què s'ha estimat més de mantenir-se'n al marge. Ni l'aigua no podia calmar els seus mals.
