El futur del cas Gürtel (correja, en alemany, ben possiblement en homenatge al cervell de tota la presumpta trama, Francisco Correa) depèn, en bona mesura, del tribunal que se'n faça càrrec, a partir d'ara. El jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón s'ha adreçat aquest dimecres, 25 de febrer, a la fiscalia anticorrupció a fi de determinar quin òrgan judicial ha de continuar amb les investigacions i determinar-ne els culpables. No és en absolut baladí, aquest detall.
L'experiència diu que el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) acostuma a ser força amable amb el govern valencià, una relació cortès que no existeix en el cas del Tribunal Suprem.
Com que Garzón ha trobat aforats relacionats amb la presumpta trama, un dels quals seria parlamentari madrileny, i l'altre, valencià, el jutge considera més convenient que tot plegat ho centralitze el Suprem, i per això va preveure, abans de ser ingressat a la clínica Ruber a conseqüència de la pujada de tensió que va tenir, de fer tres còpies:
Una per cada Tribunal Superior, en cas que foren necessàries, i una tercera pel Suprem. Entre els càrrecs aforats que podrien tenir-hi relació hi ha el president valencià, Francisco Camps, l'ex-ministre espanyol i diputat per València José María Michavila, el diputat a les Corts valencianes José Marí Olano i el també diputat (per bé que ja ex-conseller a la Comunitat de Madrid) Alfonso López Viejo. El mínim d'aforats implicats en el cas és de dos, però un informe policial presentat ahir dimarts a la policia podria augmentar-ne la xifra. El mateix Garzón hauria explicitat, però, que entre ells no hi ha l'ex-conseller valencià i ara diputat al Congrés Esteban González Pons, que apareix a una gravació com el "conseguidor" d'una requalificació urbanísitica a La Nucia de la qual resultarien beneficiaris directes Correa (cap visible de Special Events), Álvaro Pérez (el seu home de confiança a València sota la marca Orange Market), Pablo Crespo (ex-secretari d'otagnització del PP gallec), Ramón Blanco (ex-conseller delegat de Repsol, en època d'Aznar) i el mateix alcalde de la Nucia, Bernabé Cano.
Quina diferència hi ha que el cas el duga el Suprem o que el duga el TSJCV? Molta. En el segon cas, és pública i notòria l'amistat que uneix el president del tribunal, Juan Luis de la Rúa, amb el president Camps.
S'hi han llançat lloes recíproques i, a més, cap dels membres del PP valencià implicats en presumptes casos de corrupció no han patit cap maltempsada. Ni una de sola. Ni cap dels alcaldes que han visitat amb assiduïtat els jutjats (per exemple l'ex d'Alacant, Luis Díaz Alperi, l'ex d'Oriola, José Manuel Medina, o l'encara vigent de Torrevella, Pedro Ángel Hernández Mateo), ni tampoc el president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, no han rebut cap càstig de part del Tribunal Superior. La Conselleria de Justícia, en mans del PP des del 1995, tampoc no ha accelerat els terminis perquè s'sclariren els presumptes fets delictius, és clar.En canvi, el Tribunal Suprem respectaria molt més el principi segons el qual els tres poders de què al seu dia parlà Montesquieu són realment independents. El Suprem, per exemple, s'ha fet un fart de declarar que el català i el valencià són la mateixa llenguia i de dir que els títols de Filologia Catalana expedit fora del territori valencià serveixen per a desenvolupar la feina de docent al País Valencià, tot i que el decret de la Generalitat de Zaplana del 1995 encara continua viu. També és cert que el conseller valencià d'Educació, Alejandro Font de Mora, ha recorregut totes i cadascuna de les sentències contràries als interessos del l'executiu ara presidit per Camps.
En menys de 48 esbrinarem cap a on va tot el sumari del cas Gürtel. Si el destinatari és el Suprem, a escassos metres de l'Audiència Nacional, Camps començarà a témer pel desenvolupament final de tot aquest procés. De poc importarà ja que el PP es querelle contra Garzón, ni que demane la seua inhabilitació pels pròxims 20 anys. El cas haurà entrat a una espiral que no pinta gaire bé pels populars valencians. Els entramats publico-privats en què sembla immers el PP de Camps podria brollar sense aturador, i d'ací podrien eixir alguns tractes de favor de Special Events i, sobretot, d'Orange Market. Per exemple, contractes ben galdosos amb l'administració valenciana i diversos ajuntaments controlats pel PP a canvi d'organitzacions de mítings i congressos de partit a preu ben barat, si no regalat. Una cosa sembla clara, en tot
