Una vegada celebrats el congrés regional del PPCV i nacional del PSPV-PSOE, tots dos partits -que representen el 92% de les Corts valencianes- s'endinsen en uns altres processos congressuals. s l'hora dels conclaves provincials, una cita habitual al PP i del tot innovadora en el cas dels socialistes, que estrenen aquesta estructura després de la resolució aprovada al proppassat congrés federal del PSOE, que obliga Galícia i el País Valencià a organitzar-se provincialment i no sols a través de les comarques, com fins ara. Per tant, només el PSC mantindrà aquest tipus d'organització, potser menys mal·leable als problemes interns.
Els conservadors valencians enceten aquesta etapa de renovació orgànica amb un únic dubte: qui serà escollit secretari provincial a Alacant. En el cas de Castelló i de València, no hi haurà cap sorpresa: continuaran als càrrecs tant Carlos Fabra com l'alcalde de Xàtiva, Alfonso Rus, respectivament. El primer, tot i estar involucrat en diversos casos de presumpta corrupció -en condició d'imputat-, domina amb mà de ferro les comarques del nord del País Valencià, on molts no s'estan d'acusar-lo, directament, de cacic. En aquest sentit, val a dir que és el sisè representant de la nissaga Fabra que ocupa la presidència de la Diputació castellonenca, del 1874 ençà. No-res ni ningú pot amb ell.
I, per si de cas, ja ha col·locat com a peó al tauler polític valencià la seua filla Andrea, que el 9-M fou triada diputada al Congrés. Un rum-rum apunta a ella com a més que probable successora de son pare al capdavant de l'estructura provincial del PP de Castelló, qui sap si a mitjans de legislatura, a fi d'agafar força amb vista als comicis municipals del 2011.
Pel que respecta a Rus, les seues esllavissades no li passen cap factura. s una persona que tendeix a l'errada continuada: ara fent públic que va satisfer l'exigència de Francesc Camps en el sentit de recollir en uns pocs dies tots els avals del PP valencià en favor de Mariano Rajoy, ara explicant que va arribar a l'alcaldia del poble de Raimon tot assegurant els electors que ell seria capaç de dur la platja a la capital dels Borja: "I s'ho van creure, els molts burros!", va dir.
Molt més complicades estan les coses al sud del país. Encara que semblava que hi havia un pacte tàcit entre els zaplanistes i Camps perquè el segon imposara com a nova alcaldessa d'Alacant Sonia Castedo -la qual va rellevar, ara fa un mes i escaig, al també campsista Luis Díaz Alperi- sota la condició que Camps no plantejara batalla a la direcció provincial, els últims moviments apunten en la direcció contrària: el campsisme plantarà cara, i de quina manera, a l'actual president, José Joaquín Ripoll. L'aspirant a destronar per sempre més el reducte de l'antic règim serà Manuel Pérez Fenoll, primer edil de Benidorm (Marina Baixa). A la capital turística en qüestió, ara fa un any, el campsisme ja va estar a punt de fer-se amb el control de l'agrupació local, que va recaure, de ben pocs vots, del costat de la zaplanista Gema Amor, que va imposar-se a l'excunyada de Zaplana, Ángela Barceló. Ara l'envit és de força més volada, ja que podria liquidar el feu on s'atrinxeren els més desafectes amb Camps, la Diputació alacantina. Pérez Fenoll avisa que compta amb el suport d'importants alcaldes de la província -és el cas de la mateixa Castedo, de Pedro Ángel Hernández Mateo (Torrevella, Baix Segura) i de César Augusto Asencio (Crevillent, Baix Vinalopó)-, però no és menys important el poder de Ripoll, que presenta una carta de resultats electorals exitosa.
Aquest cara a cara es presenta del tot renyit, una situació inusual al si del PP.
En el cas dels socialistes, el nou secretari general, Jorge Alarte, mira de lligar caps per tal que els congressos provincials constituents no esdevinguen una seqüela del torcebraç que va tenir lloc al conclave nacional del PSPV, quan va superar de només tres punts i escaig el seu rival, Joaquim Puig, que a més formava i forma ticket' amb el jove Francesc Romeu, profundament enfrontat a Alarte.
A Castelló, terreny en què Puig és més poderós, la secretaria podria recaure en la figura de l'alcalde de Benicàssim (Plana Alta), Francesc Colomer, persona propera a l'alcalde de Morella però alhora símbol de la lluita contra Carlos Fabra, qui recentment, en un ple de la Diputació i a micròfon obert (però sense saber-ho), va titllar Colomer de "fill de puta".
A València, la secretaria recaurà en l'alcaldessa de Quart de Poblet, Carmen Martínez, persona de l'estricta confiança d'Alarte. Com a president, un càrrec honorífic, podria accedir el lermista Francesc Signes, alcalde de l'Alcúdia, en el que seria una altra picada d'ull al sector de Puig i Romeu. En aquestes comarques, el principal problema s'escaurà a la ciutat de València, perquè Romeu aspira a ser secretari general i, fins i tot, optar a l'alcaldia al 2011. Alarte s'estima més Mercedes Caballero, persona de la corda de l'encara president del partit al cap i casal, José Luis Ábalos, pre-candidat a la secretaria general del PSPV que va retirar-se en favor d'Alarte, i que forma part de la seua executiva, com a secretari de medi ambient.
Per acabar, Alacant, on, com al PP, també hi haurà força dubtes fins al final. La família Pajín -sense la qual no s'entendria la victòria d'Alarte al setembre- vol encimbellar l'alcaldessa de Saix (Vinalopó Mitjà), Ana Barceló, mentre Alarte promociona la també alcaldessa Maria Albentosa, que ho és a Guardamar del Segura, l'últim municipi catalanoparlant. Barceló va ser temptada pels Pajín a fi que fóra la candidata a la secretaria general del PSPV amb l'aixopluc de l'àmplia plataforma de què aquests formaven part, però s'hi va negar. Potser vol anar-hi pas a pas, i en aquest sentit s'inclouria el seu possible càrrec de secretària provincial.Resoldrem totes aquestes incògnites en tan sols un mes.
