Com els alumnes que no estudien i que, si poden, copien el veí durant l'examen de fi de curs, el govern valencià està disposat a demanar aquelles competències que encara conserva l'Estatut català, després d'haver estat escapçat al Tribunal Constitucional espanyol.
Allò que els valencians (sobretot, per la timidesa del PP, però també per la del PSPV-PSOE) van ser incapaços d'incloure l'any 2006 a la reforma de la seua carta magna, ara aspiren a aconseguir-ho per la via de la "clàusula Camps", una disposició addicional de l'Estatut valencià que preveu assumir aquelles millores legals obtingudes per unes altres autonomies de l'estat que no hagen estat recollides prèviament al País Valencià. Com el xiquet que copia a classe, doncs.
Aquell 2006, la reforma estatutària valenciana corria molta pressa. Pels valencians mateixos, que encara tenien un mal sabor de boca per haver fet tard el 1936 i el 1978: en el primer cas, l'esclat de la guerra civil espanyola, i en el segon, l'accés a l'autonomia per la via lenta i no per la ràpida de les "nacionalitats històriques", Andalusia inclosa, van provocar, per una vegada, que l'afany autonomista valencià fora capdavanter... ni que fóra de manera aparent, perquè, realment, la nova redacció estatutària no fou ni de bon tros tan agosarada com la dels territoris veïns (Catalunya i les Illes Balears) i d'altres de més llunyans (Andalusia i les illes Canàries, per exemple).
Comptat i debatut, va prevaldre la intenció de ser els primers a fer-se la foto, i, també, l'interès de socialistes i populars de lligar una reforma tèbia, d'un nivell ben baix, cosa que rebaixaria els ànims, o això es pensaven, als que hi vindrien després. Els valencians van aprovar, per tant, una reforma còmoda, no gaire agosarada, però això no va significar que les subsegüents també ho foren, de poregoses. Ans al contrari, ara els legisladors valencians aspiren a copiar, fil per randa, aspectes que recull l'Estatut català (i l'andalús) i que Francisco Camps ara vol incloure-hi, al seu.
Fet i fet, ha convocat una reunió de més d'una desena d'experts interdisciplinars perquè estudien quins punts (i de quina manera) poden ser assumits pels valencians. La màgica "clàusula Camps", una versió rejovenida de l'antic cafè per tothom i que fins ara tenia dubtosa validesa jurídica, en serà la clau. O no. Les primeres exploracions sobre el terreny inhòspit de la millora competencial valenciana fan pensar que caldrà una nova reforma estatutària, per poder afegir-hi aquests avanços. Un procés a què no sembla disposat a entrar els socialistes, que troben "precipitat i inoportú" d'encetar aquesta via ara. Això va afirmar ahir el portaveu del PSPV-PSOE a les Corts, Ángel Luna. Per contra, el conseller de Governació i ponent clau de la reforma del 2006, Serafín Castellano, ha advertit que no consentirà cap "discriminació" respecte Catalunya, sobretot en dues matèries: finançament i aigua.
Ja van dues ocasaions en què la Generalitat Valenciana ha insinuat que faria servir l'anomenada "clàusula Camps", amb motiu del traspàs de la gestió dels trens de rodalia al Principat i, també, quan va aprovar-se el nou model de finançament autonòmic. En cap dels dos casos, però, l'actitud del Consell va ultrapassar els límits del posat. Ara, en canvi, la intenció és clara i contundent: volen fer passes endavant, i ràpid, potser per mirar de deixar en un segon plànol els serrells del 'cas Gürtel' i la mala imatge que se'n deriva. Endinsar-se en una espiral reivindicativa en què els valencians apareguen com a estendards de la "igualtat" competencial dins de l'estat espanyol. Els socialistes i, sobretot, Esquerra Unida van suggerir al seu moment, quan la reforma encara es coïa, d'incloure clàusules més atrevides en matèria de finançament, però el PP va desestimar-les totes. Fins i tot va retocar, per treure-li força, el Servei Tributari Valencià, encara avui en l'aire.
Després de conèixer la sentència del Constitucional, però, els populars valencians s'han llançat directament a la recerca d'un model que prime la seua població. Seria mitjançant una altra disposició addicional que caldria pactar i aprovar amb l'oposició, però. Igualment, l'aigua centra les preocupacions dels governants valencians. El fet que haja quedat sa i estalvi el punt de l'Estatut català que fa referència a la planificació hidrològica dels rius que passen pel Principat de Catalunya ha dut el Consell (que encara manté viu un recurs al TC espanyol contra aquests articles) a mirar de ressituar-se. "Tot allò que és declarat constitucional a l'Estatut de Catalunya serà constitucional per tothom", ha dit Castellano, que en tot cas ha explicat que no introduiran cap dels aspectes relacionats amb la llengua que ha validat el Constitucional. "No permetrem que hi hagen ciutadans de primera i de segona depenent de la llengua que parlen", ha dit, així com també ha assegurat que "per a defensar allò que ens pertoca no ens cal ésser una nació".
