Després de mesos de rumors; després de pressions de part de sectors importants de l'economia valenciana; després, també, d'esclarir-se momentàniament el cas Gürtel en allò que respecta el president del Consell, Francisco Camps s'ha decidit a fer una remodelació del seu executiu. Remodelació, sí, però no revolució. No entra cap conseller, ni tampoc no n'ix cap dels que ja hi havia. Les mateixes fitxes, doncs, però amb lleugers matisos quant al repartiment de carteres.
De fet, l'única absència respecte el gabinet amb què Camps va estrenar la legislatura en curs és la del recentment desaparegut José Ramón García Antón. A 61 anys ha mort aquest enginyer de Sant Vicent del Raspeig ferm defensor de la política de transvasaments i que no va dimitir el càrrec després del brutal accident de metro de València esdevingut al 2006 i en què van morir 43 persones. La causa, un atac al cor patit a començaments de l'agost.
El seu lloc al capdavant de la conselleria d'Aigua, Medi Ambient i Urbanisme l'ocuparà ara el vicepresident tercer, Juan Cotino, que abandona les seues responsabilitats sobre Benestar Social. Cotino, persona fortament lligada a l'Opus Dei, va ser un dels puntals morals de Camps durant el seu procés judicial (encara obert al Tribunal Suprem, però ja arxivat al Tribunal Superior de València) i accedeix al macrodepartament urbanístico-ambiental tot i els evidents llaços que empresarialment hi manté la seua familia. Els germans Cotino posseeixen una constructora, Sedesa, beneficiària de moltes adjudicacions públiques del Consell. No passa res, en tot cas: a Cotino tampoc no li era gens estranya, perquè la seua família posseeix l'empresa Salvia, de residències per a majors. En efecte, les concessions de l'administració pública valenciana sempre han primat Salvia.
El lloc que deixa buit Cotino a Benestar Social l'ocuparà ara Angélica Such, qui fins ara ostentava el càrrec de consellera de Turisme. La benidormera, amb una gestió fosca a l'àrea turísitica, ha tret rèdit a la bona relació que manté amb Camps i, encara més, al fet de ser oriünda de la capital turística del país, sotmesa a un torcebraç intens entre campsistes (com ara Such) i zaplanistes (com ara l'exconsellera Gema Amor). Els moviments al si del govern valencià sempre tenen a veure amb els moviments interns del PP.
D'altra banda, el vicepresident primer de l'executiu de Camps, Vicente Rambla, no perd aquest rang però sí algunes de les competències que li atorgaven el vel de president a l'ombra: ja no és el portaveu i és desposseït de les competències en grans esdeveniments, que ve a ser la joia de la corona del govern valencià. En canvi, guanya tota l'àrea d'Indústria i Comerç, que no és poca cosa després del pas sense pena ni glòria de Belén Juste. En qualsevol cas, Rambla no és gaire content: optava a recollir l'àrea econòmica que controla el vicepresident segon, Gerardo Camps, i se n'ha quedat sense. La relació entre tots dos és dolenta.
Juste abandona Indústria i ara es responsabilitzarà de Turisme, una cartera menor tot i el pes que aquest sector té a l'economia valenciana. Els interlocutors de Juste a Indústria en parlen molt malament, però Camps no ha volgut sacrificar-la potser per orgull i potser, també, per evitar donar una imatge de crisi. Després de tant de temps ensumant que Camps faria grans canvis al gabinet només que poguera, l'absolució de Juste és un símptoma de la seua especialitat: nedar contra corrent.
Per últim, la consellera de Justícia i Administracions Públiques, Paula Sánchez de León, compatibilitzarà aquesta cartera amb la de portaveu. Serà la cara del govern, després d'haver conegut Camps a la seua etapa com a cap del gabinet de comunicació presidencial. Sánchez de León relleva un Rambla que ja no és l'ullet dret del president.
No hi ha canvis, però, a àreees molt i molt qüestionades: a Educació continua Alejandro Font de Mora, malgrat les manifestacions i vagues en contra seua, i també es manté a l'executiu Maritina Hernández, responsable d'Agricultura. Rafael Blasco, conseller amb tots els presidents de la Generalitat (Lerma, Zaplana, Olivas i Camps) continua ocupant la menor Immigració i Ciutadania, per bé que els seus consells a Camps durant el cas Gürtel feien pensar que hi promocionaria. Potser hi ha tingut a veure, al seu no-progrés, la reunió secreta (filtrada pel diari Levante-EMV') amb els responsables de l'empresa Dalport, que volien comprar el València i que finalment no ha estat res més que un bluf.
