Dijous 9 de desembre del 2010. En plena precampanya electoral, a només 164 dies dels comicis valencians, el secretari general del PSPV-PSOE tenia un sol acte programat a la seua agenda. Jorge Alarte va acudir aquell dia a la "investidura del prefecte de la congregació
pel Culte Diví i la Disciplina dels Sacraments de la Santa Seu, el cardenal valencià Antonio Cañizares, com a Doctor Honoris Causa per la Universitat Catòlica de València Sant Vicent Màrtir".
Cañizares no se'n va eixir ni un bri, del guió previst, i a la seua allocució va fer saber que la societat contemporània privilegia "el benestar, els diners, el sexe, l'evasió, el goig narcisista, viure bé i gaudir d'allò més, el consum i el goig del cos i de la llibertat omnímoda, i de la permisivitat", alhora que Déu "queda relegat als marges de la vida", a un "abandonament" que és "allò més greu d'aquests temps d'indigència d'Occident". Cañizares fins i tot pensa que vivim una "nit negra d'ateisme collectiu" i va acabar de reblar el clau: "La democràcia no pot ser la panacea de la immoralitat". Quina necessitat tenia Alarte d'acudir a un esdeveniment com aquest? Tenint en compte que no hi guanyava cap vot -tampoc no en perdia cap, en no anar-hi-, l'única explicació possible és que vol transmetre la sensació que no és cap ogre, que amb ell al poder no hi hauria cap desamortització a l'estil Mendizábal.
En canvi, la seua presència a un fòrum d'aquesta mena sí que podria fer dubtar més d'un i de dos dels seus possibles votants, poregosos de fer confiança una persona com ell, que somriu mentre els sectors més retrògrads de la societat homenatgen una visió de la vida tan obseqüent.
Als dos anys i tres mesos que porta al capdavant dels socialistes valencians, Alarte s'ha afanyat a fotografiar-se amb Agustín García-Gasco, Carlos Osoro i Cañizares mateix. No ha demostrat tanta pressa, però, a l'hora de fer costat sectors de la societat que li són ideològicament molt més propers. Totes les enquestes indiquen que hi ha una desafecció enorme entre el PSPV i els seus votants, una distància que pot menar, el mes de maig, al pitjor resultat de la seua història, fins i tot per sota del 30%. Això, en un partit amb necessitats històriques urgents (que mai no quedat per baix del 34% i que a les conteses estatals es mou pels volts del 40%), podria provocar un terratrèmol. Serà aquest, sense dubte, un dels punts calents del nou any al País Valencià.
Tothom dóna per fet (també l'oposició, quan parla en cercles reduïts i sense càmeres ni enregistrasdores pel mig) que el PP aconseguirà renovar la seua majoria absoluta el 22-M. En seria la quarta de consecutiva (des del 1999, amb Zaplana, el PP mai no ha tingut cap necessitat de pactar per governar el país, com sí que van haver de fer el 195, amb Unió Valenciana), la tercera de Camps. Un Camps que, de tota manera, haurà de veure com evoluciona el seu malson judicial, que podria donar amb els seus ossos novament al Tribunal Superior.
En cas que el PP, com sembla que passarà, presenta Camps com a candidat i torna a vèncer, podria haver-hi un relleu al capdavant de l'executiu a mitjan legislatura. La imatge de l'actual president, isca com isca del seu procés judicial, n'ha quedat força ressentida. Una altra cosa és que els seus votants més crítics, aquells que podrien capgirar la truita, estiguen perm aventures d'aquest tipus. El PSOE, la força que ideològicament els resultaria més digerible, travessa una situació crítica, ningú no en dóna un euro, i sembla abocat al desastre. s per això que les picades d'ull del líder del PSPV són en va. Potser hauria de preocupar-se més de no perdre un de cada cinc vots que el seu partit va obtenir el 2007, com preveuen els sondatges. El PP també podria deixar-se'n pel camí un de cada sis.
Les altres dues alternatives de vot pel nou any són massa agosarades pels votants tradicionals dels populars, però poden tenir algun èxit a costa dels socialistes. s ací on se centra l'estratègia d'Esquerra Unida i de Compromís (Bloc, Iniciativa i Verds), per poder assegurar-se la continuïtat a les Corts. Les acusacions al PSPV-PSOE d'haver venut l'estat del benestar i de no haver plantat cara al PP al País Valencià, com sí que han fet ells al llarg de la present legislatura amb molt menys pes a l'hemicicle, poden aportar-los el plus de paperetes necessari per superar la tanca del 5%, la més elevada de l'estat espanyol.
2011, doncs, sembla un any previsible des del punt de vista política. Però, com sempre, hi ha una escletxa per a la sorpresa: si el PP perd un de cada cinc votants, i no de cada sis; si el PSPV-PSOE no s'ensorra i millora un o dos punts percentuals el 35% del 2007; i si Esquerra Unida i Compromís, enguany per separat, aconsegueixen superar ambdues el 5%, el tomb electoral sí que seria factible. La resposta, el 22 de maig.
