Alberto Fabra, el president de la Generalitat que ha liquidat unilaterlament RTVV, ha estat la mà executora d'un dels més evidents capítols de regressió i erosió de les institucions democràtiques al País Valencià. El 29 de novembre passa a ser un dia de dol absolut per la democràcia, però alhora és un pas més en la recentralització i el desmantellament de les institucions nacionals dels Països Catalans encetada per l'Estat i guiada per la FAES.

A les 12:19 hores Canal 9 ha deixat d'emetre definitivament. La llarga nit del 28 al 29 de novembre ha resultat ser un dels episodis més esperpèntics de la història de l'Estat, només comparat per la ciutadania i pels treballadors de RTVV amb el cop d'Estat del 23-F: açò és un colp d'Estat.

Efectivament, les seqüències viscudes aquesta matinada --la Policia Nacional entrant a les instal·lacions de Burjassot de Canal 9 per la llei de la força, la plantilla de treballladors de RTVV atrinxerats al plató i a les sales de control central, un dels tècnics negant-se a executar l'odre de tancament de les emissions i l'ordre judicial que finalment ha permès l'execució de mort del canal de televisió públic del País Valencià-- han propiciat que l'episodi sigui més propi d'una televisió en blanc i negre o d'una pròpia d'un estat en vies de desenvolupament.
L'erosió i desmantellament de les estructures fonamentals democràtiques és l'esport favorit de l'Estat espanyol"
Amb tot, el capítol més flagrant quant a l'abús dels drets fonamentals del País Valencià que ha estat el tancament de RTVV no destaca per la seva solitud ni és la ovella negra del ramat que suposa l'Estat espanyol, les seves clavegueres i les seves institucions. L'episodi previ viscut a les Illes Balears amb el tancament de RTV de Mallorca (Ona Mallorca i Televisió de Mallorca) va ser l'assaig més clar i contundent: el PP de José Ramón Bauzá va deixar clar a Alberto Fabra que es pot vulnerar sense conseqüències els drets dels ciutadans a ser informats en la seva llengua des d'un mitjà de comunicació públic. Un assaig general perfecte al què Fabra s'hi ha pogut recolzar.

L'erosió i desmantellament de les estructures fonamentals democràtiques, però, és demostradament l'esport favorit de l'Estat espanyol, sigui quin sigui el govern de torn --i més encara si aquestes institucions formen part de les nacions sense estat que hi conviuen dins del mapa. Els constants atacs al foment de la cultura i llengua pròpies al País Valencià i a la resta dels Països Catalans com han estat els impediments a la superivència d'associacions com Escola Valenciana o Acció Cultural del País Valencià, la prohibició de reciprocitat entre TV3 i Canal 9 i la destrucció de la immersió lingüística o el tancament --ara sí-- de RTVV, no ofereixen un marge d'ambiguïtat en la seva interpretació.
La supervivència de la nostra llengua i cultura només depèn de nosaltres"
Amb tot, els Països Catalans han començat a reaccionar. Les apel·lacions repetides dels treballadors de RTVV a la unió entre els territoris catalans en les darreres hores d'emissió de Canal 9 (propiciades per l'emissió simultània del 3/24 amb el canal Nou 24 de RTVV) són, potser, l'única esperança a la qual hores d'ara s'han d'aferrar els treballadors i ciutadans del País Valencià. Si l'emoció, la tensió i la ràbia es capgiren en una traducció en positiu de l'episodi viscut aquesta matinada, la unió dels territoris i la història i cultura que els agermanen poden fer reaccionar tothom en un dels moments més crítics i negres de la nostra terra. La supervivència de la nostra llengua i cultura --ara queda rotundament clar també al País Valencià-- només depèn de nosaltres.