Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 22 de de març del 2012 | 17:22
Crònica · País Valencià

Una broma molt seriosa

L'aparició de Francisco Camps al número d'abril de la revista Telva és bastant indicativa de l'estat mental que travessa l'expresident valencià. Aquests dies és la riota de tothom, però més enllà d'això, hi ha el fet incontestable que encara es tracta d'una personalitat política de primera fila, les paraules del qual, en teoria, haurien de ser preses amb molta atenció.

València · I aquest és el problema: la manera de parlar de Camps, on ho fa i què hi diu, indiquen tot just el contrari. Ens trobem davant un megalòman que viu aïllat de la realitat i que pot comprometre, i de quina manera, el futur del seu propi partit.

Un partit en què ha estat, tal com recorda a l'entrevista, regidor a València, conseller de la Generalitat, diputat a Madrid, vice-president de la mesa del Congrés, delegat del govern espanyol al País Valencià i, finalment, president de la Generalitat. Un honor que no sembla satisfir-lo prou, atès que a 'Telva' explica que "de bon poc no vaig arribar a ser ministre", declaració prou definitòria al sobre el seu ordre de prioritats com a polític.
Al PP, la preocupació és màxima per la possibilitat que Camps munte un altre partit i faça la guitza al PPCV
Però, sense dubte, l'afirmació més explosiva de Camps a la revista de moda que ha escollit per despullar-se és aquella en què explica que se sent "preparat com mai" per ser "president de la Generalitat o del govern". Del govern espanyol, és clar. Un avís que ha fet saltar totes les alarmes als carrers de Gènova de Madrid i Quart de València. Al PP, no se'n saben avenir. La preocupació és màxima, i no sols pel risc que comporta una persona com ell, disposada a parlar sense embuts i a reclamar-hi protagonisme. El motiu principal dels seus maldecaps és la possibilitat, cada cop més estesa al si del PP, que Camps munte un altre partit i faça la guitza al PPCV tal com Foro Asturias de Francisco Álvarez-Cascos ha fet amb el PP asturià.

L'eixida de Camps cap a una destinació diplomàtica (se'n va parlar de l'ambaixada espanyola al Vaticà) o cap a l'empresa privada és, com més va, més improbable. En el primer cas, perquè les places ja són ocupades (les eleccions del 20 de novembre van ser molt anteriors a l'acabament del judici de Camps, el 25 de gener, i en aquest temps Mariano Rajoy va signar tots els nomenaments de volada), i en el segon cas, perquè a Camps allò que de debò li sedueix és la política. Té molt i molt bona relació amb el president d'Iberdrola, Ignacio Sánchez-Galán, però sembla que no en vol ni sentir a parlar, de seure a un despatx ben remunerat però d'escassa projecció pública.

Camps, per tant, aspira a continuar en política, i en primer terme. Per això es proposa com una persona molt ben preparada per assumir de nou la presidència del Consell (va dimitir el 20 de juliol passat per defensar-se al Tribunal Superior de Justícia) i repeteix sistemàticament que té l'aval de les urnes, que el 22 de maig de l'any passat van confirmar-lo com a president amb majoria absoluta, malgrat el procediment judicial que tenia en curs.
Ara mateix qualsevol previsió, amb Camps, resulta tan agosarada com absurda. Ni la seua família, no és capaç de predir-lo
L'expresident ha explorat les opcions que li queden al si del PPCV, atesa la incomunicació creixent amb Rajoy. I les opcions al PPCV, en són minses. Hom que ha estat president de la Generalitat vuit anys i un mes, i que també ha dirigit el partit al País Valencià durant set anys i escaig, qualsevol eixida és menor. Per això rumia de guanyar-se la confiança dels seus companys amb una candidatura alternativa al de l'home que va succeir-lo, Alberto Fabra, al congrés que els populars valencians celebraran d'ací a un parell de mesos.

Sap del cert que el nou estadant de Palau no ha fet colla, que el seu poder al si del partit encara no s'ha afermat del tot i que, així, podria imposar-s'hi. Costa de creure que faça aquest pas, però ara mateix qualsevol previsió, amb Camps, resulta tan agosarada com absurda. Ni la seua família, no és capaç de predir-lo. L'entrevista a Telva, (en què la dona es va negar a aparèixer-hi fotografiada) n'és la millor prova.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat