A l'espera de conèixer les xifres del nou sistema de finançament ?l'avenç que ens n'ha fet Solbes confirma la sospita que el ministre d'Economia ha llegit Lampedusa?, el lector potser agrairà que el distraguem amb el report de fets menys transcendents. Per exemple, les activitats nocturnes amb què, segons sembla, un exvicari d'Agramunt rebla els seus oficis diürns.
Resulta que a Ivars d'Urgell hi ha un mural, obra de Maulets, on es llegeix la coneguda divisa de Maria Mercè Marçal, filla del poble, a l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I al tèrbol atzur de ser tres voltes rebel ?per cert: que les lluites polítiques omplin de sentit, romànticament, la vida, no ens hauria de fer oblidar que el seu èxit coincideix amb la seua extinció. Els versos de Marçal es llegeixen com una proclama feminista, d'esquerres i catalanista (o més exactament, si es coneix una mica la trajectòria de l'autora, feminista-lesbianista', socialista i independentista), però resulta que, presumptament, per a un exvicari d'Agramunt, d'aquestes tres condicions històricament poc conciliables amb l'ortodòxia catòlica, només n'hi ha una que no hauria de ser objecte d'apologia. Per això, segons el testimoni de dos militants de Maulets d'Ivars, l'exvicari hauria guixat amb un esprai, el 17 de desembre a la matinada, un dels versos del la divisa marçaliana.
No pas haver nascut dona, bé que el feminisme i l'església catòlica semblen conceptes excloents, i no pas de classe baixa, bé que alguns capellans reaccionaris encara hi veuen, en les forces d'esquerres, l'encarnació del dimoni. Per a l'exvicari d'Agramunt (presumptament) i per a bona part de l'església (certament), hi ha una tipus d'opressió que ha de ser invisibilitzada més que qualsevol altra.
