Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 7 de d'octubre del 2009 | 15:05
Crònica · Pla de lleida

El drama patri

Un aplicació conscienciosa de la teoria de l'acció racional a les actuacions polítiques més ambicioses del catalanisme del segle XIX ençà potser ens acabaria enfrontant a la següent constatació?al següent drama: el catalanisme s'ha distingit històricament per no maximitzar mai la utilitat dels seus cursos d'acció ?a causa de les restriccions del medi?

i, tanmateix, el cost d'aquests sempre s'ha correspost al d'una maximització efectiva. Això, que pot resultar molt abstrús, no vol dir sinó que mai no guanyem, però que ens la foten ?tant o més? com si haguéssim vençut. Verbigràcia, l'Estatut: si el text aprovat a Espanya és l'objectivació d'una derrota política, el desgast que col·lectivament vam suportar escau ben bé a tot un procés d'emancipació. Verbigràcia, les polítiques lingüístiques: les diferents administracions del Principat han infrautilitzat els mecanismes coactius al seu abast per propiciar l'hegemonia de la llengua pròpia, l'anomenada normalització lingüística s'ha fiat exclusivament a l'escolarització en català i al voluntarisme lingüístic i, tanmateix, mig Espanya ens acusa de practicar, tocant al castellà, una mena de linguocidi encobert.

Els resultats de L'enquesta d'usos lingüístics a la població 2008, dels quals vam tenir notícia ahir, revelen que al pla de Lleida ?per exemple? el percentatge de persones que declaren que habitualment parlen en català ha disminuït 9 punts en relació amb el 2003 (això és, ha passat d'un 73,2% a un 64,4%), retrocés que els mateixos responsables de l'estudi han atribuït a l'augment recent de la presència de neocatalans. Deu haver-hi, pel cap baix, mig milió de consideracions a fer a propòsit d'aquesta dada (i de la resta que ofereix l'enquesta), i totes, de segur, ben pertinents ?des de l'és normal i, doncs, no és preocupant, fins a allò de la culpa és de l'estupidesa indígena que confon una pigmentació fosca de la pell amb una disposició innata a dir "buenos días" en lloc de "bon dia". El cronista, però, només vol consignar que, si amb una onada immigratòria de 5 anys n'hi ha prou perquè en comarques majoritàriament catalanoparlants baixi 9 punt l'ús habitual del català en benefici, sobretot, del castellà, és clar que l'administració del país no es mereix els compliments hispànics relatius al zel institucional a imposar la llengua pròpia, i és clar que continuem atrapats en una de les relacions utilitat-cost més irracionals de la història de les nacions modernes.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat