I després del 10-J, què? En un país on foc d'encenalls és una de les expressions preferides, la pregunta ja va ser formulada, diríem, el mateix dia que es va anunciar la convocatòria de la mani. Però com que la resposta, sigui quina sigui, vol temps, a Lleida hem decidit omplir el mentrestant amb un altre 10-J. Ens estem referint a la manifestació unitària de l'11 de setembre convocada per Òmnium Ponent sota el conegut lema Som una nació, nosaltres...: s'hi han adherit tots els partits ?tret de la CUP?, més d'una setantena d'entitats de la demarcació, cambres de comerç, presidents de consells comarcals, el síndic d'Aran, etc.

Després del 10-J, doncs, l'11-S. Per omplir el mentrestant i, és clar, perquè el poble en té ganes. El president Montilla ja ha posat data a les eleccions i n'hi ha que volen aprofitar la convocatòria per deixar un últim encàrrec als partits abans que no comenci la formidable esbatussada. Un encàrrec que es podria xifrar en un vague estar a l'altura del moment històric. Vague perquè la realitat política del catalanisme no permet concrecions majors, i vague perquè el catalanisme s'ha especialitzat, sobretot, en el mentrestant: en la gestió del que passa mentre no passen grans coses.