Dissabte passat, a Lleida, va ser, efectivament, jornada de reflexió. A propòsit de la conveniència d'anar a votar o de fer-ho per un o altre partit, Òmnium Ponent va celebrar la Segona jornada sobre el fet nacional a l'Europa del segle XXI.
La reflexió la vam deure, al matí, a les conferències de Josep Maria Terricabras i Josep Murgades i, a la tarda, a la taula rodona compartida per Ivonne Griley, Patrícia Gabancho i Francesc-Marc Àlvaro. La transversalitat és, a Òmnium, vocació i, de més a més, acompliment: el diguem-ne liberal Àlvaro, present durant tota la jornada, potser no hauria intervingut en el torn obert que va seguir la peroració de Murgades si el filòleg de Reus no hagués citat tres vegades Marx i una Gramsci en una diagnosi de La salut de la llengua catalana i de la identitat presidida pel conflicte "per una competència desigual davant el castellà" i salpebrada amb conceptes com- lluita de classes.
L'endemà, ja ho saben vostès, eleccions: els lleidatans provincials van apostar per l'abstenció (com la resta de connacionals) i, en segon lloc, per Convergència i Unió, que va guanyar sufragis (l'única formació que ho va fer) i, sobretot, percentatge. CiU va recuperar, doncs, l'hegemonia europea a Lleida en detriment del PSC, que va perdre més de 7,5 punts de suport; el PP es va mantenir en tercera posició amb un percentatge pràcticament idèntic al de fa 4 anys; i els socis del PSC al govern del Principat, ERC i ICV, també van registrar pèrdues ?que no pas transferències? de lleialtats.
Com a la resta del país, les extrapolacions dels resultats, declarades il·lícites portes enfora, ja són assajades, amb més o menys cautela, portes endins. I, ahir, Joan Solà, aquest homenot nat a Bell-lloc d'Urgell el 1940 i honoris causa per la UdL ara fa quatre dies, va ser distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Solà, lingüista, ens va demanar que posem fi a la subordinació lingüística d'aquests Països. Es tracta d'una mena de sa corporativisme que ens plauria molt que adoptessin, posem per cas, els nostres més audaços empresaris.
