Aquesta setmana hem sabut que el conseller Tresserras ja ha respost la carta que el bisbe Peris va enviar-li a fi de persuadir-lo que permeti al bisbat de Lleida disposar lliurement de les peces en litigi per fer-les a mans de Barbastre-Montsó ?i de convèncer-lo, també, que impedeixi la cessió d'una d'aquestes obres per a una exposició, l'any que ve, a Filadèlfia. El conseller no ha volgut que transcendissin els continguts de la seua rèplica, bé que, des la mateixa conselleria, s'ha deixat en clar que res no canvia: els capricis curials no passaran al davant de la legislació civil en matèria de patrimoni ?i, tal com s'ha previst, els nord-americans podran gustar una mostra d'art sacre d'origen frangenc provinent (així ho llegiran) del Museu de Lleida.
Aquesta setmana també hem sabut (de fet, ja ho sabíem) que tots els recursos eclesiàstics que l'enyorat Ciuraneta va interposar a fi d'evitar l'espoliació del Museu Diocesà van ser promoguts, exclusivament, pel bisbat de Lleida. La dada, reportada per Josep Casanova, exassessor jurídic de la diòcesi, no tindria cap rellevància si Piris no hagués declarat, en una entrevista concedida a la revista Catalunya Cristiana, que Ciuraneta va ser instigat per la conselleria de Cultura a deoir les ordres del Vaticà ?cal suposar que les fonts de Piris viuen enllà de Fraga i que, de més a més, no coneix gaire a monsenyor Ciuraneta.
I finalment: aquesta setmana hem sabut que el govern aragonès ja ha iniciat els tràmits per emprendre accios legals contra el Consorci del Museu de Lleida per prevaricació ?per cert i sense ànims d'espantar el pacient lector: Josep Casanova ha afirmat que, a còpia de recursos creuats, el litigi es podria allargar 10 anys més.
