El federalisme, que en la història del catalanisme ha estat, a més de doctrina, autèntica praxi revolucionària, avui ha esdevingut un mer expedient retòric amb què alguns despatxen la qüestió ?la Qüestió, acabarem escrivint? de la definició del model polític que ha de fer obsolet el plet amb Espanya.
Volem dir que ser avui federalista al Principat és tan compromès, en termes de conseqüències pràctiques, com declarar-se creient o agnòstic en una societat secularitzada: a quasi tothom li sembla bé i ningú no n'espera, de qui ho declara, una actitud consistent en l'ordre de les accions. El federalisme ?fent paràfrasi d'una comparació del genial Terry Eagleton? seria com l'alcohol: només convindria pensar a deixar-lo així que comencés a interferir en la vida quotidiana. s clar que n'hi ha que asseguren que ja no cal ser gaire federalista perquè l'estat de les autonomies és, de fet, un estat federal encobert.
Doncs mirin, no ?i que consti que l'única federació que li interessa a qui això escriu és la dels nostres Països: si l'Espanya de les autonomies fos una federació d'estats amb un altre nom passaria, per exemple, que les comunitats autònomes tindrien plenes competències en justícia, de manera que als jutjats de, posem per cas, Catalunya, l'ús del llengua pròpia no seria un fenomen extravagant, fruit de la magnanimitat funcionarial o de les concessions pragmàtiques als indígenes. Seria, com pertocaria a un dels òrgans de l'administració pública del país, la norma, és a dir ?encara que només sigui per imperatiu etimològic?, normal.
Hi hem pensat, en tot plegat, a propòsit de les dades de l'enquesta del departament de Justícia sobre els usos lingüístics als jutjats, de les quals vam tenir esment, tocant al pla de Lleida i a l'àmbit del Pirineu, aquest dilluns. Un tast: només el 12% dels jutjats notifiquen per defecte ?mai millor dit, deu pensar més d'un? les sentències en català; o fins a dos terços dels judicis se celebren en castellà. I qui diu llengua (pel que fa a les diferències entre la descentralització autonòmica à la espanyola i un estat federal), diu recaptació i destinació dels impostos.
