Primera constatació: Només hi ha un afer en què l'estat espanyol i tots els seus ressorts es mostren respectuosos fins a l'escrúpol cap al lliure arbitri de les comunitats autònomes, encara que tractés sobre la sobirania d'un estat estranger. I aquest és la legislació lingüística. Sempre, és clar, que aquesta eludeixi el reconeixement
de la pluralitat idiomàtica d'un territori i consagri la primacia del castellà, o negui la dignitat d'un parlar dissociant-lo nominalment de la llengua a què pertany.
Si el govern valencià posterga esforçadament la llengua pròpia i no sent gens de vergonya d'explicar al món que allò que parlen uns pocs valencians s'assembla força al català però no ho és, llavors la resposta és clara: Cal ser respectuosos amb l'autonomia dels governs regionals. Si Marcelino Iglesias nega l'oficialitat a llengües que tanmateix reconeix com a secularment pròpies de l'Aragó, i alhora s'avé a donar carta de naturalesa legal a denominacions del català que no són sinó filles d'un sentiment d'autoindignitat lingüística històricament induït, llavors també: Cal ser respectuosos amb l'autonomia dels governs regionals. Però, si el govern del Principat vol que el català sigui tan oficial com l'espanyol: Eeeep!
Segona constatació. Reagrupament no és el PI del segle XXI. Una afirmació, creiem, que és sostenible fins i tot en el supòsit de la infertilitat electoral del projecte liderat per Carretero ?que, per cert, dimecres passat va omplir l'auditori de l'edifici emblemàtic del campus de Cappont, a Lleida. L'hereu facial de Francesc Macià va convèncer una audiència, militant o curiosa, poc presta a resistir-s'hi (com pertoca, d'altra banda, a un acte polític) i, en una mostra d'optimisme tàctic més que no pas, suposem, de seguretat demoscòpica, va augurar 4 o 5 diputats per a la seua candidatura a la demarcació de Lleida.
Reagrupament no és el PI del segle XXI perquè Carretero no només arrossega carreteristes (Colom, en canvi, tan sols es va endur els seus) i, sobretot, perquè a finals dels 90 ningú no percebia el risc que des d'ERC algú arribés a parafrasejar Bettino Craxi, autor de "socialisme és el que fa el partit socialista", i proferís un independentisme és el que fa...
