Dissabte passat, l'esquerra independentista de Lleida va commemorar els 300 + 1' anys de l'escabetxada que l'exèrcit borbònic va perpetrar al Roser ?per cert: no cal dir-ne l'autodenominada esquerra -' com si aquesta designació fos igual d'estrafolària que la del cantautor que s'autodenomina galàctic'. L'Ocell Negre, el casal (autodenominat-) responsable de la bullanga cívica, va aprofitar l'efemèride per recordar a les autoritats locals que la conversió del Roser en una versió actualitzada dels paradors nacionals de Primo de Rivera és una magnífica manera d'honorar un símbol nacional i preservar la memòria històrica sempre que, és clar, considerem Felip V el pare de la pàtria. La Paeria, en un gest pedagògic, no va atorgar permís als de l'Ocell per celebrar l'acte a l'interior del futur hotel: cal anar fent-se a la idea que la propietat del Roser, si no anònima, serà limitada.
Ahir, l'expresident Jordi Pujol va visitar Lleida per participar en el 50è aniversari del col·legi Espiscopal. En la seua homilia, Pujol va animar els joves a tenir IVA, això és, idees, valor i actitud. I a decidir si volen ser consumidors o ciutadans. El cronista ?com Montilla? subcriu, sense reserves, la crida pujoliana. I els amics de l'Ocell, de segur que també. I qui no? El problema de part del discurs ètic, i polític, de Pujol ha estat precisament aquest: el formalisme. Un predomini de la forma sobre el contingut per virtut del qual fer país' podia incloure un cosa i la seua contrària. "Un dels errors del país aquests quatre últims anys ha estat no tenir les coses clares", va assegurar, ahir, l'expresident. Es referia al tripartit, però la frase serviria per explicar, també, quina ha estat la seua herència.
